Parmentier amb ceba caramelitzada

El parmentier és un plat que té com a base el puré de patates que es pot fer de moltíssimes maneres. Jo volia que fos un primer plat i vaig pensar que amb aquesta combinació podria tenir un bon resultat. Segons com el faceu pot ser l’acompanyament d’un plat de carn o de peix. En una altra ocasió publicaré una versió que he fet amb bròquil i que pot servir molt bé com a guarnició. Les quantitats són per a dues persones.

Ingredients

3 patates mitjanes

2 cebes mitjanes

1 ou

30 gr mantega

1 raig de llet

parmesà ratllat

2-3 culleradetes de sucre

vinagre de mòdena

sal, oli, pebre bo.

Primer de tot pelam i tallam les patates a trossos grans. Les bullim juntament amb l’ou. Mentrestant, pelam les cebes i les tallam en juliana. La sofregim en una paella amb un raig petit d’oli. En canviar de color hi afegim el sucre i un raig de vinagre de mòdena i ho couem a foc baix, remenant de tant en tant. Ho aturam quan tengui una consistència melosa.

Quan les patates siguin cuites les colam i les posam en un plat. Les aixafam amb una forqueta i hi posam la mantega a trossets, dues cullerades de parmesà i un raig de llet i ho anam remenant fins que ens quedi cremós però no líquid. Ho salpebram. Tallam l’ou bullit a trossets petits.

Per muntar el plat agafam l’aro emplatador i posam una tira de paper de forn que  el cobreixi bé per les voreres i que sobressurti un dit per fora. Amb una cullera feim una base de puré de patata i l’aplanam. Seguidament posam una capa d’ou bullit i a sobre una de ceba caramelitzada, acabant amb una altra capa més gruixada de patata i aplanam bé. Treim l’aro i el paper i aprofitam per fer l’altre de la mateixa manera.

Per fer l’anella dels voltants tallarem una tira de paper de forn del mateix diàmetre que l’aro. La posarem en un plat i la cobrirem de parmesà ratllat. Després la duim un minut al microones i encara calenta la treim del paper i l’envoltam al parmentier. Si no voleu fer la tira així podeu fer altres decoracions, com una cresta o una peineta.



Ensalada de taronja i bacallà

Avui toca viatjar a l’Al-Andalus i com que el paladar és un òrgan perfecte per a transportar-nos, emprendrem el camí amb aquesta amanida. Una amanida que forma part del llibre “Recetas con historia i que ja havia mencionat en el post dels Bucellatum. No he estat estricta amb els ingredients que es mencionen i he fet les meves pròpies aportacions. Crec que una de les bases de la cuina és aprofitar el que tens a la gelera i tenia una rúcula boníssima que no podia deixar tudar. I com que l’esperit original no s’hi ha vist gens afectat pens que ha quedat bé i tot.

Veureu que és fàcil de fer, només dur feina pelar les taronges en viu, una tècnica que podreu veure clicant aquí. Jo vaig agafar la taronja amb la mà, no ho vaig fer amb tant d’estil. La veritat és que hi ha diferència de menjar-se la fruita d’una manera o d’una altra. Vos anim a provar-ho. Amb els ingredients que deix en menjàrem 4 persones com a entrant.

Ingredients

400 gr bacallà en el punt de sal

5 taronges

2 ous

1 grapada de rúcula

olives negres

herbassana

1 ceba tendra

aigua de flor de taronger

oli, sal, pebre bo.

Començarem bullint el bacallà uns minuts i colant-lo després fins què refredi. Bullim els dos ous. Pelam 4 taronges en viu. Disposam els grells en un plat gran i al damunt hi esmicolam el bacallà sense pell ni espines. Hi afegim la ceba tallada a rodanxes primes, les olives, l’ou bullit ratllat i la rúcula. Salpebram.

En un bol a part feim una vinagreta amb el suc de la taronja que ens sobrava, un bon raig d’oli i l’herbassana tallada petita. Ho emulsionam i regam l’ensalada amb aquesta salsa. Tot seguit la pulveritzam amb l’aigua de flor de taronger i ja estarà apunt per servir a taula.



Croquetes de carxofa i foie

Aquí van les meves croquetes per a la Recepta del 15. Sempre que en faig són de pollastre, aprofitant la carn amb la que faig el brou. Per a aquesta ocasió volia fer alguna cosa diferent, així que vaig estar practicant fins que se m’ocorreren aquestes. Esper que vos agradin, és una recepta molt senzilla, només duen la feina habitual de totes les croquetes casolanes.

Amb aquestes quantitats només me n’han sortit 17 (les carxofes eren petites)

Ingredients:

5 carxofes

1 ceba mitjana

2 alls petits

1 fulla de llorer

foie

250-300 ml llet

1 cullerada de farina

llimona

sal, prebre bo, nou moscada

1 ou

galleta picada

Començarem posant una olla amb aigua al foc. Mentrestant anirem traient les fulles verdes de la carxofa i el capoll i deixarem el cor. Les untarem de llimona i les posarem a bullir durant 10 minuts amb mitja llimona per a què no tornin negres . Les deixarem refredar i les farem a trossets petits amb el ganivet.

Mentrestant capolarem la ceba i els alls amb la picadora fins que tenguem una pasta fina. En una paella antiadherent encalentirem un raig d’oli generós i hi sofregirem la pasta de ceba amb el llorer i ho anirem remenant fins que canviï de color. Afegirem les carxofes picades i ho tendrem una mica al foc fins que ho tenguem ben incorporat. Tallarem el foie a trossets petits i al nostre gust, anirem posant-ne  la pasta de croqueta fins que creguem que està bé. Salpebrarem. Afegirem la farina tamisada i ho anirem remenant per a què no s’aferri durant uns minuts. Mentrestant encalentirem la llet i quan la farina ja estigui una mica feta hi anam posant la llet a poc a poc i remenant cada vegada per ajudar a incorporar-la. Espolvorejarem amb una mica de nou moscada i rectificarem de sal. Quan tenguem la massa lligada (heu d’anar alerta que no vos surti massa espessa ni massa clara) deixarem que refredi i la deixarem a la gelera fins l’endemà.

Al dia següent farem bolletes amb l’ajuda d’una cullera i les passarem per l’ou batut i després per la galleta picada. Quan estiguin passades per la galleta ens ajudarem de les mans per fer la forma. Una vegada acabades es poden congelar o fregir al moment. És cert que duen feina però sempre va bé tenir-ne de guardades per quan no saps què has de fer o com a aperitiu per un dia que hi ha convidats.

Vos recoman arrebossar-les amb galleta picada en lloc de pa. Queden més cruixents i gustoses.



Crema de carabassa amb xitaques

De cop i volta ha arribat el fred, pareixia que no tendríem hivern però ja és aquí. I amb aquestes temperatures ve molt de gust prendre plats calents. Les sopes i les cremes són molt adients per menjar ara i són tan fàcils de fer que amb mitja hora pots tenir un primer plat saludable i senzill. Avui he fet aquesta crema aprofitant que tenia carabassa i l’he acompanyada amb xitaques. M’ha agradat la combinació, els bolets li donen un toc melós i contrasten bé amb la dolçor dels vegetals.

Ingredients:

350 gr de carabassa pelada

2 pastanagues

1 ceba

100 ml llet evaporada o de llet

200 gr xitaques

500 ml aigua

12 avellanes mig picades

sal, pebre bo

Posam l’aigua al foc. Tallam les verdures a daus i les afegim a l’aigua quan bulli. Deixam que cogui a foc mig durant 15-20 minuts. Treim una mica d’aigua de l’olla i passam les verdures pel túrmix. Afegim la llet evaporada, la sal i el pebre bo, tornam a passar pel túrmix i ho duim a ebullició. Ho corregim de sal.

En una paella encalentim un raig petit d’oli i saltejam els xitaques laminats. Salpebram.

Abocam la sopa de carabassa en un plat o un bol. Hi afegim els bolets i una cullerada d’avellanes picades.

Si no teniu llet evaporada hi podeu posar llet normal. Jo quasi sempre faig servir llet semi desnatada. També es pot fer servir qualsevol tipus de bolet, xampinyons mateix que sempre es troben arreu. No tenc per costum sofregir les verdures quan faig cremes, trob que són més lleugeres així i que no és necessari. Amb aquestes quantitats n’hi ha prou per a 2-3 persones. Esper que sigui del vostre gust!

Tàrtar de salmó

La vida del salmó és ben particular: neix en aigua dolça, creix en el mar i torna de nou a l’aigua dels seus orígens per reproduir-se i morir poc després. Aquest cicle vital, prou poètic, s’atura sovint a la taula de casa meva, on quasi cada setmana tenc el gust de cuinar-ne. Una manera fàcil, ràpida i saborosa és a l’estil tàrtar. Només és que s’ha de congelar 48 hores abans del seu consum per evitar ensurts amb el paràsit Anisakis. Quan en compr ja el deman sense la pell i em facilita més la feina.

Ingredients per a dues persones:

300 gr de salmó

2 grells petits

1/2 llimona

1/2 alvocat

1 cullereta de mostassa de dijon en gra

1 cullereta de succedani de caviar o d’ous de salmó

sal, pebre bo

Picam el salmó a trossos ben petits amb un ganivet gros (no amb la picadora) i ho posam en un bol. Hi afegim el suc de la llimona, el grell picat molt petit, la mostassa, la sal i el pebre bo. Mentre es va marinant tallam l’alvocat de la mateixa manera com ho hem fet amb el salmó, el ruixam una mica de llimona, sense abusar i ho afegim al bol. Mesclam bé, rectificam de sal i emplatam.

El podem acompanyar com vulguem i és un entrant fantàstic sobre unes torrades. També podeu fer-ne tomàtigues farcides, hi diuen molt bé i són vistoses per quan hi ha convidats.

Ensalada tèbia de carxofes amb pesto vermell

La meva verdura preferida, sense cap dubte, és la carxofa. M’agrada de totes maneres i trob que acompanya amb quasi tot. Quan acaba la temporada em sap ben molt de greu i tot i que ara en pots trobar quasi tot l’any, tanmateix no és el mateix. A la “Recepta del 15” li dediquen el mes i em vaig emocionar ben molt. No només pel fet de dedicar-li la meva proposta sinó perquè em farà feliç tenir a l’abast un munt de receptes amb ella com a protagonista.

 

Hi vaig pensar molt a l’hora de fer un plat o un altre, però com que volia que fos una cosa lleugera he optat per una ensalada. La veritat és que les coses que més m’agraden, com més senzilles millor. El meu padrí matern em va ensenyar a menjar les carxofes fulla a fulla, mullant-les en un tassó amb vinagre, oli i sal. La recompensa final del cor en aquella vinagreta, era i és un vertader plaer pel meu paladar. Si no les hi heu menjat mai vos les recoman, de veres.

Ingredients per a una ensalada individual:

1 grapada d’enciams mesclats

1 xampinyó

2 carxofes

Ingredients per al pesto vermell:

8-10 tomàtigues seques en conserva

1 cullerada de nous

1 culleradeta de pinyons

1 branca de julivert

1 all

2 cullerades de formatge parmesà ratllat i un tall petit per decorar.

oli

Feim el pesto posant tots els ingredients en el tassó del túrmix o en una picadora i hi afegim l’oli segons el nostre gust. Ho rectificam de sal.

Amb l’aro emplatador en el centre del plat feim una base amb el xampinyó laminat. A damunt hi col·locam una grapada dels enciams. Ho salpebram i hi afegim un raig d’oli.

Netejam les carxofes de les fulles exteriors i buidam el cor amb una cullera buidadora. Les tallam a làmines i les saltejam en una paella amb un raig petit d’oli fins que vegem que són una mica cuites, però sense que ens passem. Col·locam les carxofes damunt l’enciam i ho coronam amb una cullerada de pesto i un tall de parmesà.

Com que segur que vos sobrarà pesto vermell, podeu aprofitar per menjar-ne amb pasta. És una alternativa al pesto tradicional. Esper que sigui del vostre gust!

 

 

Sopa freda de remolatxa

Potser no és el millor moment de l’any per una sopa freda però aquesta és tan senzilla i tan fàcil de fer que la deix aquí per si serveix com a recurs per a algú. A Mallorca gaudim d’una temperatura envejable, amb temperatures de 22ºC al migdia. Quan he entrat a la cuina he obert la finestra per sentir l’oratge mentre em feia el dinar. I he pensat que com a primer plat em vendria de perles. Com que sovint tenc remolatxes de les que venen envasades, em va molt bé a l’hora de fer aquesta recepta. Deix les quantitats aproximades per a dues copes com la de la fotografia tot i que sempre ho he fet a ull.

Ingredients:

225gr remolatxes envasades

1 tomàtiga mitjancera

1 all petit

150 ml aigua freda

un raig d’oli verge

un raig de vinagre de mòdena

sal

pebre bo

ciboulette (opcional)

 

Posam en el vas de la batedora, la tomàtiga pelada i tallada a quarts, les remolatxes, l’all, l’aigua, l’oli, el vinagre, la sal i el pebre bo. Ho batem tot junt fins que estigui ben lligat. Abocam la sopa i l’acompanyam amb el ciboulette tallat a trossets petits.

 

Ensalada de contrasts

Les meves darreres entrades han estat de postres així que arriba el moment de canviar. Tenia ganes de publicar algunes receptes pràctiques, sanes i fàcils de fer. Les ensalades són com un caixó de satre perquè ho admeten quasi tot i les pots fer de tantes coses com tenguis a la gelera, tot i que a mi no m’agrada posar-hi qualsevol cosa. M’encanta menjar-ne, em fan sentir bé i lleugera i són una gran opció per al dia a dia si volem variar. L’ensalada d’avui és bastant completa i l’he anomenada així pel contrast que hi ha entre la untositat de l’alvocat, els pinyons i la ricotta vers la fruita, que actua com una bombolla que esclata dins la boca. Per altra part, l’aroma de la canyella i el pebre de sichuan fan que el toc final sigui especial.


Ingredients per a una persona:

fulles de lollo rosso vermell, fulla de roure vermell i rúcula

1/4 alvocat

1 pastanagó

1 clementina

5 grans de raïm

1 cor de carxofa natural

1 cullerada de ricotta o brossat

pinyons torrats en sec

canyella

oli

1 culleradeta suc de  llima

sal. pebre bo, pebre de sichuan

En un plat feim un llit amb les fulles de lletuga, per damunt hi posam els grills de taronja, el raïm pelat i sense pinyols, el pastanagó tallat a tires amb la mandolina, l’alvocat, la carxofa laminada, els pinyons i la ricotta. Empolvoram amb la canyella, la sal i els pebres. Feim una vinagreta amb el suc de llima i l’oli i acabam el plat amb un raig d’aquesta preparació.

 

Patates farcides de salmó amb mantega aromàtica

Aquesta recepta és fruit de la casualitat i del que hi havia a ca nostra en el moment de fer-les. Vaig emprar una mantega que ja havia fet per a una altra ocasió i em va venir al pèl. Cada un la pot fer amb les herbes que més li agradin, com que l’havia feta per acompanyar salmó marinat, aquesta tenia anet. La veritat és que aquest plat és molt fàcil de fer i el resultat em va deixar ben satisfeta.

 

Ingredients:

6 patates mitjanes

90 gr formatge cremós (philadelphia)

100gr salmó fumat

1 cullerada de mantega aromàtica

per a la mantega aromàtica:

mantega

pebre rosa

anet

farigola

romaní

Primerament farem la mantega tallant la porció que necessitam i deixant-la a temperatura ambient. Una vegada que ens ha tornat manejable l’esclafam amb la forqueta i hi afegim les herbes i les espècies. Amb una espàtula ho mesclam bé i feim un tub o una bolla que embolicarem en un paper film. A la gelera es guarda molt bé durant molt de temps.

Rentarem les patates amb la pell i les punxarem amb un ganivet. Les embolicarem amb paper d’alumini i les posarem al forn prèviament escalfat a 180ºC durant 40 minuts o fins que sigui fàcil punxarles del tot amb un escuradents.

Amb una cullera buidadora i sense pelar-les, buidam les patates deixant una mica de gruixa per a què tengui consistència.

En un bol aixafam la popa de les patates i hi afegim una cullerada de la mantega, de manera que es fongui amb la calentor de la patata. Ho mesclam i anam afegint el formatge cremós i el salmó tallat petit, sal i pebre bo. Una vegada feta la pasta tornam a omplir les patates i les rematam amb unes tiretes del salmó.