Roma, ciutat eterna, havia de tenir unes postres que li fessin honor. Vaig veure aquesta recepta en el llibre La cuina conventual a Mallorca de Jaume Llabrés i Aina Pascual, en el capítol dedicat a la congregació de la Puresa de Maria. El seu nom, tan suggeridor, va captar la meva atenció immediatament. Avui que podia, l’he posada en pràctica.
Tal i com passa amb altres receptaris de cuina tradicional mallorquina, les quantitats del llibre eren imprecises. Les persones que estaven al capdavant de la cuina estaven tan avesades que ho feien tot a ull. Aquí tampoc no s’especificava cap mesura, ni com fer el torró ni la confitura emprada. Per aquest motiu m’he permès fer les meves petites aportacions i crec que ha tengut un bon resultat. Ja veureu com és senzilla i molt adequada per a les dates que vénen.
Ingredients:
3 pomes golden
1 làmina de pasta de fulls
1 vermell d’ou
2 culleretes de confitura de gingebre
torró d’ametlla crua
Per fer el torró
90 gr ametlla crua capolada
25gr sucre morè
1 cullerada de suc taronja
1 cullerada de taronja ratllada
½ llimona ratllada
¼ cullereta de canyella
1 cullereta de sucre pols
1 cullereta de mel
Primerament feim el torró mesclant els ingredients en un bol amb l’ajuda d’una espàtula. És recomanable anar incorporant-los a mesura que es van integrant a la pasta.
Posam el forn a 180ºC. Buidam el cor de les pomes i omplim el buit amb el torró. Embolicam les pomes amb la pasta de full estirada, tancant-les del tot. Les posam en una palangana amb paper sulfuritzat. Les pintam amb el vermell batut i les enfornam durant 25 minuts aproximadament.
Encalentim la confitura per a què sigui més fàcil manejar-la. Pintam les pomes tèbies amb la confitura i ja estaran a punt per servir.
Nota: Vaig fer el torró el dia abans per a què fos més gustós. Vendria a ser una espècie de coca de neula. Si en feis en grans quantitats i en sobra podeu aprofitar per fer-ne. Només heu de fer una bolla i amb les mans untades de moscatell, escampar la pasta per damunt d’una neula plana. Es tapa amb una altra neula i es deixa reposar amb un pes al damunt.




