taulaposada CANVIA D’ADREÇA!!!!!!!!!!

Hola a tothom, a partir d’ara podreu consultar el blog taulaposada en aquesta nova adreça  http://taulaposada.com/

Gràcies i disculpau les molèsties!!!



Pa cordat de carabassa

L’altre dia em vaig comprar un llibre de rebosteria i pans amb unes receptes fantàstiques. La primera que he fet és aquesta, de pa de carabassa. Em va semblar que havia de ser una manera sana i natural de començar el dia, menjant-lo per berenar i he quedat molt contenta amb el resultat.

Davant d’això, la brioixeria industrial no hi té res a fer, tot i que a casa meva sempre hi ha tengut molt poc espai. És una mica dolç perquè la carabassa ho és i també perquè porta mel. De totes formes és deliciós només amb una mica de sal i un raig d’un bon oli d’oliva verge.

Ingredients

250 gr de carabassa a daus

1 llimona ratllada

2 cullerades de mel

500 gr farina

1/2 cullereta de sal

6 gr de llevat sec granulat

100-150 ml aigua tèbia

2 cullerades llet

llavors de pipes de carabassa

Primer de tot courem la carabassa al vapor fins que sigui tendre. L’aixafam en un bol i la mesclam amb la ratlladura de llimona i la mel. En un altre recipient tamisam el llevat, la sal i la farina i hi incorporam la carabassa. Quan ho tenguem unit hi afegim l’aigua necessària, a poc a poc, fins que tenguem una massa suau i homogènia. La pastam una bona estona. Feim una bolla, la tapam i la deixam reposar fins que augmenti el doble del volum inicial.

Quan hagi fermentat repastam la massa una mica i la dividim en dues parts iguals. Posam ambdós trossos sobre una palangana. Amb les mans feim dues cordes llargues, les unim per un extrem i les anam enrodillant sobre si mateixes com si formàssim una corda. El tapam de nou i esperam que pugi una altra vegada. Quan estigui a punt el pintam amb la llet i hi escampam les llavors pel damunt. Encalentim el forn a 200ºC i quan sigui el moment introduim el pa durant 30-35 minuts o fins que soni a buit quan el colpejam.

El llevat sec no és llevat en pols tipus “canari”, ho dic només per si algú dubta, tot i que segur que molts ja ho sabeu.

 



Macarrons gegants farcits

Aquesta és la primera recepta de pasta de taulaposada. No acostum a menjar-ne sovint i sempre sol ser al pesto. Fa poc que tenc una màquina per fer-ne de casolana i estic amb les primeres proves. Vull publicar els resultats perquè hi ha molta diferència amb la que es pot trobar al mercat. Quan estigui totalment satisfeta amb algun plat el podreu veure per aquí.

De moment aquí teniu uns macarrons molt fàcils de fer i que es poden farcir de moltes maneres. Sempre va bé aprofitar el que hi ha per la gelera. Les quantitats estan pensades pels macarrons que senyal  (tot i que dependrà una mica de la marca. Aquests eren el n. 8-30 de la casa Garofalo) i basten per a 2-3 persones perquè omplen bastant.

Ingredients

20 macarrons gegants (150 gr aprox.)

5 xampinyons grossos

1 manat d’espinacs

200 gr formatge cremós

1 cullerada de formatge blau

6 cullerades de salsa de tomàtiga

formatge parmesà ratllat

clau, pebre bo, nou moscada, canyella, sal, oli

Bullim els macarrons i els passam per aigua per a refredar-los una vegada cuits. Reservam. Rentam bé els espinacs i els bullim uns minuts. Passam per aigua freda i colam bé. Tallam  els xampinyons ben petits i els passam per la paella amb un raig petit d’oli. Saltejam lleugerament i treim després el suc que facin.

En un bol mesclam els xampinyons, els espinacs ben picats, el formatge cremós, el formatge blau i les espècies al nostre gust. Posam la mescla dins una màniga pastissera i omplim els macarrons d’un en un.

Els col·locam en una palangana prèviament untada d’oli i els cobrim amb la salsa de tomàtiga, el parmesà ratllat i un raig d’oli. Encalentim el forn a 180ºC i en ser calent hi posam la pasta uns 5 o 10 minuts.

És important que les verdures estiguin ben colades a l’hora de mesclar-les amb el formatge, per evitar que ens quedi massa líquid el farcit. El formatge cremós era light i no es va notar la diferència de gust vers l’altre.



Pastís de pastanaga

Aquest darrer estiu vàrem visitar Escòcia, un país meravellós que recoman de manera entusiasta. El britànics posen especial atenció a l’hora de prendre el te o de berenar i tenen una varietat de dolços que fa que sigui un plaer asseure’s a la taula. No era gens fàcil per a mi vèncer la temptació. En vaig tastar de boníssims i un dels que més em va agradar va ser un pastís semblant a aquest. En tornar vaig cercar la recepta que més s’hi acostàs i que he anat modificant fins que ha quedat així.

Ja vaig parlar d’aquest pastís el dia que vaig publicar el muffins de pastanaga morada i que vaig fer a partir de la recepta d’avui.

Ingredients

130gr de mantega

200 gr sucre morè

2 ous

170 gr pastanaga ratllada

200 gr farina integral

1 cullereta canyella

1/2 cullereta nou moscada

1/2 cullereta gingebre en pols

3 cullerades llet

50 gr nous

3 culleretes llevadura en pols

Per al glacejat

200 gr formatge cremós

50 gr sucre glas

2 cullerades crema de llet

1 cullerada suc de taronja (opcional)

Ratlladura de mitja taronja (opcional)

Encalentim el forn a 180 ºC. Batem la mantega al punt de pomada en un bol i hi afegim la pastanaga, el sucre i les espècies. Quan estigui ben remenat afegim els ous d’un en un i anam mesclant bé i a mà. Tamisam la farina amb la llevadura i la sal en un altre bol i ho incorporam a la mescla de pastanaga. Ho lligam i hi afegim les nous i la llet. Ho posam en un motllo i ho enfornam durant 50-60 minuts. Quan vegem que ja està, ho treim i ho deixam refredar sobre una reixa. Quan sigui tebi, giram el motllo per treure’l.

Per fer el glacejat mesclam bé la crema de formatge amb el sucre tamisat i la crema de llet. Quan el pastís hagi refredat l’obrim pel mig i hi escampam la crema. Unim de nou les dues meitats i cobrim la part exterior. I ja estarà a punt per menjar!!!!

És recomanable fer el pastís un dia abans de menjar-lo o al matí si és per a la nit. Així està més al punt i pren més cos. El glacejat és preferible posar-lo el mateix dia. També es pot acompanyar amb una salseta de xocolata en lloc de la cobertura que es descriu aquí. Amb les quantitats esmentades surt un pastís per a unes 8 persones.

Pollastre rostit amb herbes i mel

El pollastre deu ser la carn que més consumesc. A moltes de les meves receptes habituals n’hi ha. Em sap greu ser repetitiva i d’ençà que tenc el blog intent se rmés creativa i no tenir-lo tan present. El problema és que a mi, la carn, en general, no em fascina. Em cans de menjar-ne i no m’agrada que sigui dura ni haver-la de tenir massa temps a la boca. Per això, el pollastre és el que més em va.

Aquesta recepta és facilíssima de fer i va bé quan tens herbes a casa i no saps com les has d’aprofitar. Evidentment són orientatives i van a gust.

Ingredients

1/2 pollastre tallat a 4 trossos

2 cullerades de mel

farigola, herbassana, fonoll, romaní, sàlvia, julivert

1/2 llimona

4 alls

pebre bo, sal, oli

En un bol gran hi posam el pollastre i hi tallam les herbes, els alls aixafats, la llimona tallada a trossos, sal al gust, pebre bo i un raig d’oli. Posam la mel en un recipient petit i l’encalentim un 40 segons en el microones. L’abocam sobre el pllastre i ho remenam tot molt bé, de manera que la carn quedi ben impregnada de totes les herbes i la mel. Ho deixam marinar una hora com a mínim.

Encalentim el forn a 200 ºC. Quan sigui calent hi enfornam el pollastre i el deixam coure mitja hora amb la pell tocant la safata. Passat aquest temps el giram i el deixam mitja hora més o fins que vegem que la pell s’ha daurat bé.

Picada de vedella a l’estil de Jamie Oliver

En Jamie Oliver és un cuiner de referència per a mi. Ja sé que a molta gent no li agrada perquè el troba poc acurat, ho toca tot amb les mans i és una mica groller en ocasions. Però m’agrada molt veure’l a la cuina. Fa que tot sembli molt fàcil de fer i la manera com explica tot el que envolta el món de la gastronomia és molt didàctica . A més a més, ha fet molta feina per a què a Gran Bretanya canviïn la concepció que tenen de l’alimentació, sobretot a les escoles per a què els infants aprenguin a menjar bé i sa. I per a mi, aquest fet, és un valor afegit.

Aquest post és una variació d’una recepta seva que podreu trobar en el llibre “Las comidas en 30 minutos de Jamie Oliver”. Vos el recoman. Dubt que es puguin fer en el temps que proposa però és cert que no són complicades i val bastant la pena. Aquesta recepta du salsa worcestershire, una salsa anglesa picant. Aquells que no tolereu el coent anau alerta amb el seu ús. A mi m’agrada moltíssim i per mi, encara en podria dur més quantitat. Vosaltres mateixos.

Ingredients

1/2 kg de carn picada de vedella

3 pastanagues

2 cebes

2 porros

2 grells

2 alls

7 cullerades de salsa worcestershire

farigola, romaní, pebre bo, julivert, sal, oli

Primerament pelarem i tallarem la pastanaga, la ceba, la part blanca dels porros i els grells en rodanxes. Posarem un raig petit d’oli en una paella gran i quan sigui calent hi abocarem la carn. Amb una espàtula o una cullera de fusta l’anirem separant per a què no es formin pilots. Quan comenci a daurar-se hi posarem l’all picat petit, la farigola i el romaní. Remenarem una mica i hi abocarem la salsa worcestershire. Quan la carn estigui ben impregnada i melosa afegirem les verdures una darrera l’altra, acabant amb el julivert. Ho deixarem coure a foc mig i ho anirem remenant de tant en tant fins que sigui cuit.

Aquí, com podeu veure, ho vaig acompanyar amb un arròs basmati saltejat a la paella amb poquíssim oli. Amb aquestes quantitats n’hi ha per a 5 persones.

 

Licor de mandarina

La taronja és una de les meves fruites preferides. Tenc la fortuna de poder-ne gaudir de casa i es nota molt la diferència amb les que trobes a les grans superfícies. Sort de la taronja, perquè durant l’hivern el món de la fruita és ben magre. L’altre dia anàrem a collir-ne a casa del meu tio i el mandariner anava carregat.

Em feien llàstima les que ja havien caigut a terra perquè m’encanten, tan pel seu aroma com pel gust particular que tenen i que les distingeix de les demés. Per aprofitar-les (les de l’arbre, no les del terra), vaig pensar amb aquest licor que coneixia de fa temps. Em feia ganes publicar la recepta al blog. És molt fàcil de fer i amb poca quantitat en tens prou per a unes quantes botelles. Qui es pot resistir a una copeta casolana o a emprar-lo en multitud de postres? Provau de fer-lo, de veres, ja veureu com el resultat vos deixa satisfets.

Ingredients

8-10 mandarines grosses

1 l d’alcohol (etanol) de 96º de grau alimentari (no de farmàcia).

1 i 1/4 kg sucre

1 i 1/4 l aigua

Netejam les mandarines i les eixugam. Les pelam i reservam les peladures en un pot de vidre que poguem tapar. Abocam l’alcohol en el pot juntament amb les peladures i ho deixam macerar tapat durant 12 dies aproximadament. Passat aquest temps, fonem el sucre en l’aigua. En un altre recipent colam l’extracte resultant de la maceració i ho mesclam amb l’almíbar. I ja ho tendrem llest per embotellar.

No poseu en cap moment la maceració en un recipient de plàstic perquè l’alcohol absorbeix ràpidament les olors i es malmetria el sabor del licor. De la mateixa manera, procurau que tots els recipients i les botelles estiguin ben nets.

Parmentier amb ceba caramelitzada

El parmentier és un plat que té com a base el puré de patates que es pot fer de moltíssimes maneres. Jo volia que fos un primer plat i vaig pensar que amb aquesta combinació podria tenir un bon resultat. Segons com el faceu pot ser l’acompanyament d’un plat de carn o de peix. En una altra ocasió publicaré una versió que he fet amb bròquil i que pot servir molt bé com a guarnició. Les quantitats són per a dues persones.

Ingredients

3 patates mitjanes

2 cebes mitjanes

1 ou

30 gr mantega

1 raig de llet

parmesà ratllat

2-3 culleradetes de sucre

vinagre de mòdena

sal, oli, pebre bo.

Primer de tot pelam i tallam les patates a trossos grans. Les bullim juntament amb l’ou. Mentrestant, pelam les cebes i les tallam en juliana. La sofregim en una paella amb un raig petit d’oli. En canviar de color hi afegim el sucre i un raig de vinagre de mòdena i ho couem a foc baix, remenant de tant en tant. Ho aturam quan tengui una consistència melosa.

Quan les patates siguin cuites les colam i les posam en un plat. Les aixafam amb una forqueta i hi posam la mantega a trossets, dues cullerades de parmesà i un raig de llet i ho anam remenant fins que ens quedi cremós però no líquid. Ho salpebram. Tallam l’ou bullit a trossets petits.

Per muntar el plat agafam l’aro emplatador i posam una tira de paper de forn que  el cobreixi bé per les voreres i que sobressurti un dit per fora. Amb una cullera feim una base de puré de patata i l’aplanam. Seguidament posam una capa d’ou bullit i a sobre una de ceba caramelitzada, acabant amb una altra capa més gruixada de patata i aplanam bé. Treim l’aro i el paper i aprofitam per fer l’altre de la mateixa manera.

Per fer l’anella dels voltants tallarem una tira de paper de forn del mateix diàmetre que l’aro. La posarem en un plat i la cobrirem de parmesà ratllat. Després la duim un minut al microones i encara calenta la treim del paper i l’envoltam al parmentier. Si no voleu fer la tira així podeu fer altres decoracions, com una cresta o una peineta.

Ensalada de taronja i bacallà

Avui toca viatjar a l’Al-Andalus i com que el paladar és un òrgan perfecte per a transportar-nos, emprendrem el camí amb aquesta amanida. Una amanida que forma part del llibre “Recetas con historia i que ja havia mencionat en el post dels Bucellatum. No he estat estricta amb els ingredients que es mencionen i he fet les meves pròpies aportacions. Crec que una de les bases de la cuina és aprofitar el que tens a la gelera i tenia una rúcula boníssima que no podia deixar tudar. I com que l’esperit original no s’hi ha vist gens afectat pens que ha quedat bé i tot.

Veureu que és fàcil de fer, només dur feina pelar les taronges en viu, una tècnica que podreu veure clicant aquí. Jo vaig agafar la taronja amb la mà, no ho vaig fer amb tant d’estil. La veritat és que hi ha diferència de menjar-se la fruita d’una manera o d’una altra. Vos anim a provar-ho. Amb els ingredients que deix en menjàrem 4 persones com a entrant.

Ingredients

400 gr bacallà en el punt de sal

5 taronges

2 ous

1 grapada de rúcula

olives negres

herbassana

1 ceba tendra

aigua de flor de taronger

oli, sal, pebre bo.

Començarem bullint el bacallà uns minuts i colant-lo després fins què refredi. Bullim els dos ous. Pelam 4 taronges en viu. Disposam els grells en un plat gran i al damunt hi esmicolam el bacallà sense pell ni espines. Hi afegim la ceba tallada a rodanxes primes, les olives, l’ou bullit ratllat i la rúcula. Salpebram.

En un bol a part feim una vinagreta amb el suc de la taronja que ens sobrava, un bon raig d’oli i l’herbassana tallada petita. Ho emulsionam i regam l’ensalada amb aquesta salsa. Tot seguit la pulveritzam amb l’aigua de flor de taronger i ja estarà apunt per servir a taula.

Carxofes farcides de peix

És evident que les carxofes són una de les meves debilitats. Me n’adon que ja figuren en moltes de les meves entrades, com a ingredient o com a acompanyament. No pretenc ser repetitiva però com que un dels meus objectius és transmetre receptes fàcils, casolanes i una mica el que faig a casa o m’ha cridat l’atenció, em sap greu no publicar-la. Perquè aquestes carxofetes es fan en un no-res i, segons el peix que empreu, vos poden sortir ben econòmiques. En principi ho podeu fer amb qualsevol, només que si voleu embolicar les carxofes com es veu a la fotografia i fer el plat més vistós vos aconsell un peix que es pugui treure en filets. Jo vaig emprar panga per fer aquestes. Si veis que quedau curts amb el farcit serà millor que no poseu la tira que abraça la carxofa.

Ingredients

4 carxofes mitjanes

1 filet de panga

1 all

julivert

1 llimona

sal, pebre bo

oli

Primer de tot posam una olla amb aigua al foc. Encalentim el forn a 180ºC. Treim les fulles verdes de la carxofa. Amb l’ajuda d’una cullera buidadora o d’un ganivet les netejam per dins i treim els pelets interiors. Les bullim amb mitja llimona durant 10 minuts. Les colam.

Tallam el filet a tires longitudinals i en reservam una per a cada carxofa. Picam la resta a trossos petits. Feim una picada amb l’all i el julivert. Posam una part de la picada amb el peix trossejat. Salpebram.

Omplim les carxofes amb el peix i les envoltam amb la tira que havíem reservat enganxant-la amb un escuradents o amb fil de cuina.

Ho enfornam durant 15 minuts aproximadament. Mentre cou podem fer una salseta per acompanyar sucant una mica de llimona en un bol. Hi afegim la picada que ens ha sobrat, un raig d’oli i ho emulsionam.

Com podeu veure a les imatges, vaig acompanyar les carxofes amb pastanagues, xampinyons i ceba. Vaig posar les verdures en un recipient apte per anar al forn amb sàlvia, farigola, llorer, pebre bo, sal i oli i ho vaig tenir macerant una estoneta. Abans de posar el peix en el forn, les verdures hi cogueren 15 minuts i després n’hi estaren 15 més amb les carxofes. Per a què s’impregnassin bé del suc les vaig remenar unes quantes vegades. Esper que vos agradin!