taulaposada CANVIA D’ADREÇA!!!!!!!!!!

Hola a tothom, a partir d’ara podreu consultar el blog taulaposada en aquesta nova adreça  http://taulaposada.com/

Gràcies i disculpau les molèsties!!!



Pa cordat de carabassa

L’altre dia em vaig comprar un llibre de rebosteria i pans amb unes receptes fantàstiques. La primera que he fet és aquesta, de pa de carabassa. Em va semblar que havia de ser una manera sana i natural de començar el dia, menjant-lo per berenar i he quedat molt contenta amb el resultat.

Davant d’això, la brioixeria industrial no hi té res a fer, tot i que a casa meva sempre hi ha tengut molt poc espai. És una mica dolç perquè la carabassa ho és i també perquè porta mel. De totes formes és deliciós només amb una mica de sal i un raig d’un bon oli d’oliva verge.

Ingredients

250 gr de carabassa a daus

1 llimona ratllada

2 cullerades de mel

500 gr farina

1/2 cullereta de sal

6 gr de llevat sec granulat

100-150 ml aigua tèbia

2 cullerades llet

llavors de pipes de carabassa

Primer de tot courem la carabassa al vapor fins que sigui tendre. L’aixafam en un bol i la mesclam amb la ratlladura de llimona i la mel. En un altre recipient tamisam el llevat, la sal i la farina i hi incorporam la carabassa. Quan ho tenguem unit hi afegim l’aigua necessària, a poc a poc, fins que tenguem una massa suau i homogènia. La pastam una bona estona. Feim una bolla, la tapam i la deixam reposar fins que augmenti el doble del volum inicial.

Quan hagi fermentat repastam la massa una mica i la dividim en dues parts iguals. Posam ambdós trossos sobre una palangana. Amb les mans feim dues cordes llargues, les unim per un extrem i les anam enrodillant sobre si mateixes com si formàssim una corda. El tapam de nou i esperam que pugi una altra vegada. Quan estigui a punt el pintam amb la llet i hi escampam les llavors pel damunt. Encalentim el forn a 200ºC i quan sigui el moment introduim el pa durant 30-35 minuts o fins que soni a buit quan el colpejam.

El llevat sec no és llevat en pols tipus “canari”, ho dic només per si algú dubta, tot i que segur que molts ja ho sabeu.

 



Macarrons gegants farcits

Aquesta és la primera recepta de pasta de taulaposada. No acostum a menjar-ne sovint i sempre sol ser al pesto. Fa poc que tenc una màquina per fer-ne de casolana i estic amb les primeres proves. Vull publicar els resultats perquè hi ha molta diferència amb la que es pot trobar al mercat. Quan estigui totalment satisfeta amb algun plat el podreu veure per aquí.

De moment aquí teniu uns macarrons molt fàcils de fer i que es poden farcir de moltes maneres. Sempre va bé aprofitar el que hi ha per la gelera. Les quantitats estan pensades pels macarrons que senyal  (tot i que dependrà una mica de la marca. Aquests eren el n. 8-30 de la casa Garofalo) i basten per a 2-3 persones perquè omplen bastant.

Ingredients

20 macarrons gegants (150 gr aprox.)

5 xampinyons grossos

1 manat d’espinacs

200 gr formatge cremós

1 cullerada de formatge blau

6 cullerades de salsa de tomàtiga

formatge parmesà ratllat

clau, pebre bo, nou moscada, canyella, sal, oli

Bullim els macarrons i els passam per aigua per a refredar-los una vegada cuits. Reservam. Rentam bé els espinacs i els bullim uns minuts. Passam per aigua freda i colam bé. Tallam  els xampinyons ben petits i els passam per la paella amb un raig petit d’oli. Saltejam lleugerament i treim després el suc que facin.

En un bol mesclam els xampinyons, els espinacs ben picats, el formatge cremós, el formatge blau i les espècies al nostre gust. Posam la mescla dins una màniga pastissera i omplim els macarrons d’un en un.

Els col·locam en una palangana prèviament untada d’oli i els cobrim amb la salsa de tomàtiga, el parmesà ratllat i un raig d’oli. Encalentim el forn a 180ºC i en ser calent hi posam la pasta uns 5 o 10 minuts.

És important que les verdures estiguin ben colades a l’hora de mesclar-les amb el formatge, per evitar que ens quedi massa líquid el farcit. El formatge cremós era light i no es va notar la diferència de gust vers l’altre.



Pollastre rostit amb herbes i mel

El pollastre deu ser la carn que més consumesc. A moltes de les meves receptes habituals n’hi ha. Em sap greu ser repetitiva i d’ençà que tenc el blog intent se rmés creativa i no tenir-lo tan present. El problema és que a mi, la carn, en general, no em fascina. Em cans de menjar-ne i no m’agrada que sigui dura ni haver-la de tenir massa temps a la boca. Per això, el pollastre és el que més em va.

Aquesta recepta és facilíssima de fer i va bé quan tens herbes a casa i no saps com les has d’aprofitar. Evidentment són orientatives i van a gust.

Ingredients

1/2 pollastre tallat a 4 trossos

2 cullerades de mel

farigola, herbassana, fonoll, romaní, sàlvia, julivert

1/2 llimona

4 alls

pebre bo, sal, oli

En un bol gran hi posam el pollastre i hi tallam les herbes, els alls aixafats, la llimona tallada a trossos, sal al gust, pebre bo i un raig d’oli. Posam la mel en un recipient petit i l’encalentim un 40 segons en el microones. L’abocam sobre el pllastre i ho remenam tot molt bé, de manera que la carn quedi ben impregnada de totes les herbes i la mel. Ho deixam marinar una hora com a mínim.

Encalentim el forn a 200 ºC. Quan sigui calent hi enfornam el pollastre i el deixam coure mitja hora amb la pell tocant la safata. Passat aquest temps el giram i el deixam mitja hora més o fins que vegem que la pell s’ha daurat bé.

Licor de mandarina

La taronja és una de les meves fruites preferides. Tenc la fortuna de poder-ne gaudir de casa i es nota molt la diferència amb les que trobes a les grans superfícies. Sort de la taronja, perquè durant l’hivern el món de la fruita és ben magre. L’altre dia anàrem a collir-ne a casa del meu tio i el mandariner anava carregat.

Em feien llàstima les que ja havien caigut a terra perquè m’encanten, tan pel seu aroma com pel gust particular que tenen i que les distingeix de les demés. Per aprofitar-les (les de l’arbre, no les del terra), vaig pensar amb aquest licor que coneixia de fa temps. Em feia ganes publicar la recepta al blog. És molt fàcil de fer i amb poca quantitat en tens prou per a unes quantes botelles. Qui es pot resistir a una copeta casolana o a emprar-lo en multitud de postres? Provau de fer-lo, de veres, ja veureu com el resultat vos deixa satisfets.

Ingredients

8-10 mandarines grosses

1 l d’alcohol (etanol) de 96º de grau alimentari (no de farmàcia).

1 i 1/4 kg sucre

1 i 1/4 l aigua

Netejam les mandarines i les eixugam. Les pelam i reservam les peladures en un pot de vidre que poguem tapar. Abocam l’alcohol en el pot juntament amb les peladures i ho deixam macerar tapat durant 12 dies aproximadament. Passat aquest temps, fonem el sucre en l’aigua. En un altre recipent colam l’extracte resultant de la maceració i ho mesclam amb l’almíbar. I ja ho tendrem llest per embotellar.

No poseu en cap moment la maceració en un recipient de plàstic perquè l’alcohol absorbeix ràpidament les olors i es malmetria el sabor del licor. De la mateixa manera, procurau que tots els recipients i les botelles estiguin ben nets.

Parmentier amb ceba caramelitzada

El parmentier és un plat que té com a base el puré de patates que es pot fer de moltíssimes maneres. Jo volia que fos un primer plat i vaig pensar que amb aquesta combinació podria tenir un bon resultat. Segons com el faceu pot ser l’acompanyament d’un plat de carn o de peix. En una altra ocasió publicaré una versió que he fet amb bròquil i que pot servir molt bé com a guarnició. Les quantitats són per a dues persones.

Ingredients

3 patates mitjanes

2 cebes mitjanes

1 ou

30 gr mantega

1 raig de llet

parmesà ratllat

2-3 culleradetes de sucre

vinagre de mòdena

sal, oli, pebre bo.

Primer de tot pelam i tallam les patates a trossos grans. Les bullim juntament amb l’ou. Mentrestant, pelam les cebes i les tallam en juliana. La sofregim en una paella amb un raig petit d’oli. En canviar de color hi afegim el sucre i un raig de vinagre de mòdena i ho couem a foc baix, remenant de tant en tant. Ho aturam quan tengui una consistència melosa.

Quan les patates siguin cuites les colam i les posam en un plat. Les aixafam amb una forqueta i hi posam la mantega a trossets, dues cullerades de parmesà i un raig de llet i ho anam remenant fins que ens quedi cremós però no líquid. Ho salpebram. Tallam l’ou bullit a trossets petits.

Per muntar el plat agafam l’aro emplatador i posam una tira de paper de forn que  el cobreixi bé per les voreres i que sobressurti un dit per fora. Amb una cullera feim una base de puré de patata i l’aplanam. Seguidament posam una capa d’ou bullit i a sobre una de ceba caramelitzada, acabant amb una altra capa més gruixada de patata i aplanam bé. Treim l’aro i el paper i aprofitam per fer l’altre de la mateixa manera.

Per fer l’anella dels voltants tallarem una tira de paper de forn del mateix diàmetre que l’aro. La posarem en un plat i la cobrirem de parmesà ratllat. Després la duim un minut al microones i encara calenta la treim del paper i l’envoltam al parmentier. Si no voleu fer la tira així podeu fer altres decoracions, com una cresta o una peineta.

Carxofes farcides de peix

És evident que les carxofes són una de les meves debilitats. Me n’adon que ja figuren en moltes de les meves entrades, com a ingredient o com a acompanyament. No pretenc ser repetitiva però com que un dels meus objectius és transmetre receptes fàcils, casolanes i una mica el que faig a casa o m’ha cridat l’atenció, em sap greu no publicar-la. Perquè aquestes carxofetes es fan en un no-res i, segons el peix que empreu, vos poden sortir ben econòmiques. En principi ho podeu fer amb qualsevol, només que si voleu embolicar les carxofes com es veu a la fotografia i fer el plat més vistós vos aconsell un peix que es pugui treure en filets. Jo vaig emprar panga per fer aquestes. Si veis que quedau curts amb el farcit serà millor que no poseu la tira que abraça la carxofa.

Ingredients

4 carxofes mitjanes

1 filet de panga

1 all

julivert

1 llimona

sal, pebre bo

oli

Primer de tot posam una olla amb aigua al foc. Encalentim el forn a 180ºC. Treim les fulles verdes de la carxofa. Amb l’ajuda d’una cullera buidadora o d’un ganivet les netejam per dins i treim els pelets interiors. Les bullim amb mitja llimona durant 10 minuts. Les colam.

Tallam el filet a tires longitudinals i en reservam una per a cada carxofa. Picam la resta a trossos petits. Feim una picada amb l’all i el julivert. Posam una part de la picada amb el peix trossejat. Salpebram.

Omplim les carxofes amb el peix i les envoltam amb la tira que havíem reservat enganxant-la amb un escuradents o amb fil de cuina.

Ho enfornam durant 15 minuts aproximadament. Mentre cou podem fer una salseta per acompanyar sucant una mica de llimona en un bol. Hi afegim la picada que ens ha sobrat, un raig d’oli i ho emulsionam.

Com podeu veure a les imatges, vaig acompanyar les carxofes amb pastanagues, xampinyons i ceba. Vaig posar les verdures en un recipient apte per anar al forn amb sàlvia, farigola, llorer, pebre bo, sal i oli i ho vaig tenir macerant una estoneta. Abans de posar el peix en el forn, les verdures hi cogueren 15 minuts i després n’hi estaren 15 més amb les carxofes. Per a què s’impregnassin bé del suc les vaig remenar unes quantes vegades. Esper que vos agradin!

 

 

 

 

Bolletes clivellades de xocolata

Aquest estiu cercava un recepta de galletes que pogués fer amb els meus nebots. Per qualque bloc vaig trobar aquestes i em va semblar que eren una mica el que volia. Sobretot per l’hora de fer la forma, on els nins hi poden intervenir més. Em sap greu no poder dir el nom del blog perquè no tenc cap intenció d’atribuir-me la recepta però ja no record quin era. N’he vistes de semblants, es veu que en un moment donat varen tenir molta acceptació. La moda també existeix en la cuina!!!

Vos recoman que les tasteu, mmm… semblen mossegadetes de coca. M’agrada la consistència i la textura que tenen en el paladar. Només heu d’anar alerta a no coure-les massa perquè llavors són seques i perden tota la gràcia. És millor que de no tenguin una crosta cruixent però que siguin meloses per dins. Ja veureu com no vos defraudaran.

Ingredients

50 gr mantega

100 gr sucre morè

2 ous

1 cullereta d’essència de vainilla

250 gr xocolata de cobertura

210 gr farina

1/2 cullereta de llevadura en pols

1/4 cullereta de sal

sucre glas per arrebossar

Primer de tot fonem la xocolata amb la mantega en el microones o al bany maria. En un bol gran batem el sucre amb els ous i l’essència de vainilla. Batem enèrgicament fins que estigui escumós i hi afegim la xocolata. Quan ho tenguem a punt hi sumam la farina, que haurem tamisat en un bol a part amb la llevadura i la sal. Ho remenam bé fins que estigui. Ho tapam amb paper film i deixam la massa a la gelera una hora com a mínim.

Passat aquest temps, encalentim el forn a 170ºC. Amb l’ajuda d’una cullera agafam porcions de la pasta i feim bolles amb les mans. Procurau que vos surtin iguals per l’hora de coure-les. Les arrebossam en el sucre glas i les col·locam, amb una certa distància, en una palangana a la qual hi haurem posat paper de forn o un silpat. Les enfornam durant 10-12 minuts o fins que vegem que comencen a clivellar-se. Aquest és el punt que heu de tenir en compte. Jo m’estim més posar l’alarma del rellotge abans del que toca per poder anar vigilant. Si esperau massa s’assecaran i no tendran la mateixa gràcia.

En treure-les, deixau que refredin sobre una reixa i guardau-les en un recipient hermètic quan siguin ben fredes. Amb aquestes quantitats me’n sortiren 35.

Bucellatum o galletes salades de l’antiga Roma

Diumenge passat n’Antònia, la meva sogra, em va regalar el llibre  Recetas con historia de n’Ángeles Díaz Simón. Em va fer moltíssima il·lusió pel detall i també perquè la recuperació dels receptaris tradicionals i històrics és una part que m’interessa molt. És un volum que val molt la pena i que recoman des d’aquí. Hi ha molts plats que m’han cridat l’atenció i que ben segur faré. De moment he començat amb una molt facileta, unes galletes que menjaven els soldats romans en temps de campanya, cuites sobre les brases i que acompanyaven amb llenties i cebes.

He fet la meva pròpia versió en un exercici de regressió. He vist els soldats romans en terres mallorquines, preparant-se per fer bucellatum en un moment de descans. Segur que una de les herbes que més trobarien pel camp seria fonoll. I tamb hi posarien un bon oli verge i un blat com cal… i no hi ha com tenir els ingredients a casa! Tenia blat de xeixa i herbes fresques que mon pare m’havia collit. A la recepta original duen olives negres però jo no n’hi he posat. Són molt fàcils i ràpides de fer perquè són sense llevadura i no necessiten tovar. Si decidiu que en duguin, deixau-les reposar mitja hora com a mínim.

Ingredients

2 tasses estàndards de farina de blat de xeixa

2 cullerades d’oli verge

150 ml aigua tèbia

1 cullerada sèsam

1/2 cullereta de sal

fonoll, farigola, sàlvia, herbassana

Encalentim el forn a 250 ºC. En un bol mesclam la farina tamisada amb les herbes, el sèsam, la sal i l’oli. Ho mesclam i anam incorporant l’aigua. Ho pastam fins que vegem que la pasta no s’aferra a les mans. Enfarinolam una superfície plana i aprimam la massa amb un corró. Amb un tassó o un motllo feim la forma de les galletes i les posam sobre una palangana coberta amb paper de forn o amb un silpat. Enfornam durant 10-15 minuts o fins que ja estiguin daurades. Les treim i deixam que refredin sobre una reixa.

No pos quantitats de les herbes perquè ho he fet a ull. Vos aconsell que en poseu unes quantes perquè és agradable trobar diferents sabors en una mateixa galleta. Amb aquests ingredients me n’han sortit unes 26 amb un motlle de 5’5 cm de diàmetre.

Croquetes de carxofa i foie

Aquí van les meves croquetes per a la Recepta del 15. Sempre que en faig són de pollastre, aprofitant la carn amb la que faig el brou. Per a aquesta ocasió volia fer alguna cosa diferent, així que vaig estar practicant fins que se m’ocorreren aquestes. Esper que vos agradin, és una recepta molt senzilla, només duen la feina habitual de totes les croquetes casolanes.

Amb aquestes quantitats només me n’han sortit 17 (les carxofes eren petites)

Ingredients:

5 carxofes

1 ceba mitjana

2 alls petits

1 fulla de llorer

foie

250-300 ml llet

1 cullerada de farina

llimona

sal, prebre bo, nou moscada

1 ou

galleta picada

Començarem posant una olla amb aigua al foc. Mentrestant anirem traient les fulles verdes de la carxofa i el capoll i deixarem el cor. Les untarem de llimona i les posarem a bullir durant 10 minuts amb mitja llimona per a què no tornin negres . Les deixarem refredar i les farem a trossets petits amb el ganivet.

Mentrestant capolarem la ceba i els alls amb la picadora fins que tenguem una pasta fina. En una paella antiadherent encalentirem un raig d’oli generós i hi sofregirem la pasta de ceba amb el llorer i ho anirem remenant fins que canviï de color. Afegirem les carxofes picades i ho tendrem una mica al foc fins que ho tenguem ben incorporat. Tallarem el foie a trossets petits i al nostre gust, anirem posant-ne  la pasta de croqueta fins que creguem que està bé. Salpebrarem. Afegirem la farina tamisada i ho anirem remenant per a què no s’aferri durant uns minuts. Mentrestant encalentirem la llet i quan la farina ja estigui una mica feta hi anam posant la llet a poc a poc i remenant cada vegada per ajudar a incorporar-la. Espolvorejarem amb una mica de nou moscada i rectificarem de sal. Quan tenguem la massa lligada (heu d’anar alerta que no vos surti massa espessa ni massa clara) deixarem que refredi i la deixarem a la gelera fins l’endemà.

Al dia següent farem bolletes amb l’ajuda d’una cullera i les passarem per l’ou batut i després per la galleta picada. Quan estiguin passades per la galleta ens ajudarem de les mans per fer la forma. Una vegada acabades es poden congelar o fregir al moment. És cert que duen feina però sempre va bé tenir-ne de guardades per quan no saps què has de fer o com a aperitiu per un dia que hi ha convidats.

Vos recoman arrebossar-les amb galleta picada en lloc de pa. Queden més cruixents i gustoses.