Pa cordat de carabassa

L’altre dia em vaig comprar un llibre de rebosteria i pans amb unes receptes fantàstiques. La primera que he fet és aquesta, de pa de carabassa. Em va semblar que havia de ser una manera sana i natural de començar el dia, menjant-lo per berenar i he quedat molt contenta amb el resultat.

Davant d’això, la brioixeria industrial no hi té res a fer, tot i que a casa meva sempre hi ha tengut molt poc espai. És una mica dolç perquè la carabassa ho és i també perquè porta mel. De totes formes és deliciós només amb una mica de sal i un raig d’un bon oli d’oliva verge.

Ingredients

250 gr de carabassa a daus

1 llimona ratllada

2 cullerades de mel

500 gr farina

1/2 cullereta de sal

6 gr de llevat sec granulat

100-150 ml aigua tèbia

2 cullerades llet

llavors de pipes de carabassa

Primer de tot courem la carabassa al vapor fins que sigui tendre. L’aixafam en un bol i la mesclam amb la ratlladura de llimona i la mel. En un altre recipient tamisam el llevat, la sal i la farina i hi incorporam la carabassa. Quan ho tenguem unit hi afegim l’aigua necessària, a poc a poc, fins que tenguem una massa suau i homogènia. La pastam una bona estona. Feim una bolla, la tapam i la deixam reposar fins que augmenti el doble del volum inicial.

Quan hagi fermentat repastam la massa una mica i la dividim en dues parts iguals. Posam ambdós trossos sobre una palangana. Amb les mans feim dues cordes llargues, les unim per un extrem i les anam enrodillant sobre si mateixes com si formàssim una corda. El tapam de nou i esperam que pugi una altra vegada. Quan estigui a punt el pintam amb la llet i hi escampam les llavors pel damunt. Encalentim el forn a 200ºC i quan sigui el moment introduim el pa durant 30-35 minuts o fins que soni a buit quan el colpejam.

El llevat sec no és llevat en pols tipus “canari”, ho dic només per si algú dubta, tot i que segur que molts ja ho sabeu.

 



Panets de ceba i romaní

Des de fa un temps procur fer pa cada setmana. Solc fer un pa de motlle com el que vaig publicar aquí mateix, variant amb les farines i afegint alguns ingredients. Aquesta vegada, però, he variat també la forma i he fet panets. M’han sortit densos però gustosos; i torrats al matí constitueixen una bona manera de començar el dia.

Ingredients:

300gr farina de manitova

200gr farina de blat

100gr farina de blat integral

150gr massa mare

225ml aigua tèbia

1 culleradeta de romaní sec

1 culleradeta de ceba deshidratada

1/2 culleradeta de sal

En un recipient gran mesclau les farines amb la sal, el romaní i la ceba. En un altre lloc mesclau la massa mare amb l’aigua i quan estigui ben dissolta mesclau-la amb les farines fins que ho tengueu ben lligat. Pastau una bona estona, entre 8 i 10 minuts. Posau-ho damunt la pedra de la cuina prèviament enfarinada i fenyeu la massa uns minuts més. Quan la tengueu a punt feis una bolla i tapau-la amb un pedaç dins el recipient gran per a què hi reposi durant una hora. Passat el temps, tornau-la a fènyer i feis la forma que desitgeu. Jo la vaig dividir en 8 panets. Deixau que tovin fins que siguin el doble del volum inicial. Amb el fred d’aquests dies no podia esperar que em tovassin massa així que els vaig posar en el forn a 50ºC durant una hora.

Sense treure’ls vaig pujar la temperatura a 180ºC. Vaig polvoritzar aigua dins el forn per crear vapor i hi van estar 25 minuts. Passat el temps els vaig deixar refredar dins el forn mig obert.



Pa d’espelta i sègol amb massa mare!

Ja tenc la meva pròpia massa mare!!! després de dos intents he obtingut llevat de qualitat per fer pa a casa. Per al meu tamagotxi particular he seguit les instruccions d’en Christian de Los sabores del mundo, però també podeu trobar com fer massa mare aquí. Hi ha diverses maneres i en general és bastant fàcil. Si algú en vol basta que m’ho digui amb temps i n’hi donaré de la meva.

A Mallorca, en general, trobam excel·lents pans als forns i sembla doiut fer-ne a casa. Però és tan temptador jugar amb la farina i l’aigua que sap greu no intentar-ho. I si emprau farines de qualitat, d’origen biològic, vos assegurau un bon producte final.

Com a farina de força he usat la de manitova, que és una farina amb molt alt nivell de gluten. Per saber si em resultava digestiva la proporció ha estat d’un 50% d’aquesta vers les altres. Com que ha anat bé vos deix escrit tal i com jo l’he fet. Ha sortit amb la molla espessa, crec que es veu a les fotografies. Es pot fer amb farina de força normal.

Ingredients:

300gr farina de manitova

150gr farina d’espelta

150gr farina de sègol

150gr massa mare

225ml aigua tèbia

10gr llavors de roselles

1 culleradeta sal

En un recipient gran mesclau les farines amb la sal i les llavors. En un altre lloc mesclau la massa mare amb l’aigua i quan estigui ben dissolta mesclau-la amb les farines fins que ho tengueu ben lligat. Pastau una bona estona, entre 8 i 10 minuts perquè el pa vol feina. Posau-ho damunt la pedra de la cuina prèviament enfarinolada i fenyeu la massa uns minuts més. Quan la tengueu a punt feis una bolla i tapau-la amb un pedaç dins el recipient gran per a què hi reposi durant una hora. Passat el temps, tornau-la a fènyer i feis la forma que desitgeu. Jo el vaig posar en un motlle rectangular però és només opcional. Deixau que tovi fins que sigui el doble del volum inicial. Si teniu pressa sempre podeu posar el pa al forn a 50ºC i deixar que pugi.

Aquest va tovar 4 hores i el vaig posar al forn a 50ºC mitja hora més. Sense treure’l vaig pujar la temperatura a 180ºC. Vaig polvoritzar aigua dins el forn per crear vapor i hi va estar 20 minuts. Passat el temps el vaig treure del motllo, vaig tornar a polvoritzar aigua i hi va estar 15 minuts més. Si feis uns copets al cul del pa i sona a buit és senyal que ja està.

Nota: els pesos de la farina i l’aigua són orientatius, quan vegeu que no podeu pastar sense que s’aferri la farina és que heu trobat el punt. La farina de sègol s’aferra més que les altres així que ho heu de tenir en compte.

Si no teniu massa mare sempre podeu fer llevat amb llevadura de forner un dia abans de fer el pa: foneu la llevadura amb una mica d’aigua tèbia i hi afegiu farina fins que tengueu una pasta dura. Deixaula reposar tapada fins l’endemà.