1000 gràcies!!!!!!!!!!!

 

TAULAPOSADA ja ha rebut més de 1000 visites!!! Tot i que és anecdòtic em fa molt contenta veure-ho i m’anima a seguir amb el blog. Per tot això:  moltes gràcies pel vostre suport i bon profit!

 

 




Crema de carabassa amb xitaques

De cop i volta ha arribat el fred, pareixia que no tendríem hivern però ja és aquí. I amb aquestes temperatures ve molt de gust prendre plats calents. Les sopes i les cremes són molt adients per menjar ara i són tan fàcils de fer que amb mitja hora pots tenir un primer plat saludable i senzill. Avui he fet aquesta crema aprofitant que tenia carabassa i l’he acompanyada amb xitaques. M’ha agradat la combinació, els bolets li donen un toc melós i contrasten bé amb la dolçor dels vegetals.

Ingredients:

350 gr de carabassa pelada

2 pastanagues

1 ceba

100 ml llet evaporada o de llet

200 gr xitaques

500 ml aigua

12 avellanes mig picades

sal, pebre bo

Posam l’aigua al foc. Tallam les verdures a daus i les afegim a l’aigua quan bulli. Deixam que cogui a foc mig durant 15-20 minuts. Treim una mica d’aigua de l’olla i passam les verdures pel túrmix. Afegim la llet evaporada, la sal i el pebre bo, tornam a passar pel túrmix i ho duim a ebullició. Ho corregim de sal.

En una paella encalentim un raig petit d’oli i saltejam els xitaques laminats. Salpebram.

Abocam la sopa de carabassa en un plat o un bol. Hi afegim els bolets i una cullerada d’avellanes picades.

Si no teniu llet evaporada hi podeu posar llet normal. Jo quasi sempre faig servir llet semi desnatada. També es pot fer servir qualsevol tipus de bolet, xampinyons mateix que sempre es troben arreu. No tenc per costum sofregir les verdures quan faig cremes, trob que són més lleugeres així i que no és necessari. Amb aquestes quantitats n’hi ha prou per a 2-3 persones. Esper que sigui del vostre gust!



Truita de patates i carxofa amb sobrassada

Amb aquesta recepta particip per primera vegada a Memòries d’una cuinera. Amb molta literatura i bon humor cada mes proposen un ingredient als blocaires, igual que com es fa a la Recepta del 15. Aquesta vegada la crida és per a somiatruites!… l’ou no és el meu fort, poques vegades em ve de gust menjar-ne i principalment aprofit per fer-los bullits. Però com que som somiatruites i m’agrada molt imaginar receptes, aquí va la meva aportació. He aprofitat per fer us dels ingredients de la meva terra i  de casa meva, més concretament, on feim la millor sobrassada de Mallorca!!!  de totes maneres és una truita fàcil i bàsica.

La veritat és que estic contenta amb el resultat i vos anim a provar-la. Amb els ingredients que indic en menjàrem tres persones però no surt una truita massa grossa. Jo no em vaig passar amb la sobrassada perquè volia que es sentís el gust de tot, per això no pos les quantitats. Ja em direu si vos ha agradat.

Ingredients:

4 ous

4 patates mitjanes

3 carxofes

sobrassada al gust

alls

oli, sal

Es pelen i tallen les patates a rodanxes molt fines i després en juliana. Posam oli en una paella i les fregim a foc lent amb els alls. Les treim i abocam sobre paper absorbent per treure l’excés de greix. Les salam. Feim el mateix amb els cors de les carxofes tallats a làmines, però a foc alt. Treim l’excés d’oli i reservam.

En la mateixa paella calenta sense oli, fregim la sobrassada tallada a trossos i l’anam desfent a mesura que es faci. Un cop cuita la posam sobre paper absorbent per a què no sigui  tan carregada la truita. Ja veureu que treu bastant de greix.

Batem lleugerament els ous i els salam. Aconsell anar en compte amb la sal perquè la sobrassada en sol dur (i més si és de compra).

Encalentim un raig petit d’oli en una paella. Hi posam la meitat de les patates, les carxofes, la sobrassada i la resta de patates. Abocam l’ou ben escampat i amb una espàtula de fusta ajudam a que penetri bé entre la verdura. Giram la truita i feim el mateix per l’altra costat. A mi m’agrada que la truita quedi melosa i tirant a poc feta sense que sigui crua i per això la gir tres vegades i la faig a foc lent.



Galleta sablé amb plàtan

Ara que han acabat les festes de Nadal ve de gust menjar sa i lleuger però com que feia temps que tenia aquesta recepta a punt per publicar, aquí la teniu. Esper poder-ne introduir d’altres més baixes en calories ben aviat!

Aquestes galletes les vaig aprendre a fer en un curs monogràfic de reposteria impartit per na Sharon Vaknin. Podeu consultar la seva pàgina punxant aquí, fa coses boníssimes i ella és encantadora. Les seves eren amb poma i confitura de gingebre. Les variants del farcit són immenses i com que tenia plàtans a casa els vaig aprofitar per cuinar les galletes d’aquesta manera.

Ingredients per a la massa:

250 gr farina

1/2 cullerada llevadura en pols

50 gr sucre glass

125 gr mantega freda a daus

80 gr llet

Ingredients per al farcit:

3-4 plàtans

50 gr mantega

75 gr sucre morè

llimona

1 grapada de nous pelades trossejades

Feim la massa en un bol mesclant la mantega amb el sucre, la farina i la llevadura fins que ens quedin unes miques fines. Afegim la llet i remenam fins a obtenir una massa homogènia. No l’hem de pastar. Feim una bolla, l’embolicam amb paper film i la posam a la gelera una hora com a mínim.

Per al farcit tallam els plàtan a daus i el ruixam amb unes gotes de llimona per evitar que torni negre. En una paella fonem la mantega, afegim el sucre i quasi bé després el plàtan. A foc mig caramel·litzam la fruita fins que vegem que és cuita. Ens ha de quedar espessa per a què tengui consistència. Ho reservam i refredam.

Encalentim el forn a 170ºC. Treim la pasta de la gelera i la dividim en 4 porcions. Feim una bolla amb cada una i l’estiram sobre un paper de forn donant-li forma de rectangle. L’aprimam bé per a què ens quedi ben fina. Hi abocam una part del farcit de plàtan i l’escampam pel damunt deixant els extrems sense farcit. No ens hem de passar amb la quantitat si volem que ens sigui fàcil embolicar la pasta. Posam les nous per sobre una mica escampades. Amb l’ajuda del paper embolicam la massa per un extrem, com si féssim un braç de gitano. Quan tenguem el tub fet el posam en una palangana de forn amb el mateix paper vegetal i hi feim talls al damunt cada dos centímetres (per facilitar tallar les galletes una vegada tretes del forn). Feim el mateix amb cada porció de pasta. Ho enfornam durant 20-25 minuts o fins que vegem que la pasta esà ben daurada. Les treim del forn i quan hagin començat a refredar les podrem tallar. Es poden decorar amb sucre glass i acompanyar amb una crema lleugera.

Si en lloc de galletes volem fer postres individuals, es poden fer tubs més petits, un per persona. Aquestes galletes admeten tants farcits com volgueu. Teniu en compte, però, de refredar-lo abans de posar-lo damunt la pasta per no rompre’n la consistència.

 

Cuixetes de pollastre amb espinacs i pesto

Les festes de Nadal són una marató de dinars i sopars. Tanta sort que de Sant Esteve a Cap d’Any hi ha una mica de treva i l’estómac no pateix tant. Escriure sobre cuina tampoc no és tan engrescador com en altres moments. Ara feia temps que no feia cap entrada i em sabia greu tenir el blog descuidat. La recepta d’avui vos pot servir com a idea per a la nit de Cap d’Any. És fàcil, saborosa, econòmica i bastant lleugera.

 

Ingredients per a 2 persones:

2 cuixes senceres de pollastre sense os amb la pell.

1 manat d’espinacs

2 branques d’alfabeguera

1 cullerada de julivert

1 all petit

1 cullerada de parmesà

3 cullerades d’oli

1 cullerada de nous pelades

1 culleradeta de pinyons

Posam al forn a 180ºC. Salpebram les cuixes de pollastre. Rentam els espinacs procurant que no tenguin gens de terra. És millor que es rentin dues vegades. Una vegada nets els passam per la paella amb molt poc oli, només per a que s’estovin.

Feim el pesto picant l’alfabeguera amb el julivert, l’all, les nous, el parmesà, els pinyons, l’oli i una mica de sal.

Estenem les cuixes de pollastre damunt la post amb la part de la pell de cara cap avall. Les pintam amb el pesto i hi escampam els espinacs pel damunt. Feim un caneló enrotllant les cuixes i les fermam amb fil de cuina. Les posam en una palangana prèviament untada d’oli i les enfornam 15 minuts o fins que vegem que la pell està ben daurada. Les giram i les tenim el mateix temps per l’altra part.

Es poden acompanyar d’ensalada, amb un puré de patates o amb xips de carxofes.

En lloc de parmesà, podeu fer el pesto sense i després posar-hi un tall d’appenzeller o de qualsevol altre formatge que es fongui per damunt dels espinacs. La primera vegada ho vaig fer així i em va agradar molt. He posat aquesta versió perquè és més fàcil trobar parmesà. Jo, quan faig pesto, ja en faig de més i guard el que queda per a un altre dia. També el podeu congelar.

 


Torró de xocolata amb ametlles cruixents

Aquesta és la meva primera participació en la “Recepta del 15”, una iniciativa d’ Els fogons de la bordeta i Xocolata desfeta, dos blogs de cuina que vos recoman consultar. La qüestió és que proposen un tema mensual i tots els blocaires que hi volen participar la pengen el dia 15 de cada més. Aquesta vegada, molt encertadament, el tema és el torró. Com que no som una gran fan del torró de xixona i m’estira més un bocinet de xocolata, he pensat que la meva aportació podia respondre una mica al meu gust.

En general els torrons es fan amb pocs ingredients i aquest no és cap excepció. Pensant en un bon resultat final he optat per torrar les ametlles jo mateixa. Si ho feis amb ametlles torrades vos estalviareu feina.

Ingredients:

75gr ametlles crues

45gr sucre

200gr xocolata negre

1 polsim de sal.

 

Escaldam les ametlles i les torram al forn. Les deixam refredar. Posam el sucre en una paella al foc i feim un caramel. Hi abocam les ametlles i remenam fins que estiguin caramelitzades del tot. Seguidament les posam en un paper de forn i les separam amb els dits, anant alerta a no cremar-nos. Les deixam refredar i les mesclam amb la sal.

En un recipient a part fonem la xocolata. Una vegada fosa i per evitar que la xocolata faci vetes, la farem reposar sobre el marbre i la treballarem amb una espàtula per a temperar-la. Quan la tenim a punt, la mesclam amb les ametlles fins que estiguin ben cobertes i ho abocam en un motlle rectangular folrat amb paper de forn. Ho deixam refredar a temperatura ambient. Desemmotllam i decoram al nostre gust. Bon profit!

Muffins de pastanaga morada

Sempre havia menjat les pastanagues tal i com vaig publicar dia 9 de desembre. I com que volia provar altres maneres de cuinar-les, què millor que una bona recepta reconvertida? La d’avui és un experiment que he fet a partir del pastís de pastanagó que algun dia publicaré. Tot i que hi he fet variacions, es pot intuir a partir d’aquesta.

Vaig emprar sucre moscovat per fer uns pastissets amb ingredients poc refinats, més primaris. Si no en teniu vos servirà igualment el sucre morè i fins i tot el sucre blanc.

Em pensava que sortirien diferents i tanmateix el resultat ha tengut bona acollida a ca nostra. La pastanaga no és tan dolça com el pastanagó i no són gens embafosos. Esper que vos agradin. Si no teniu motllos de muffins podeu emprar els de magdalenes o doblar els ingredients i utilitzar un motllo de púding.

Ingredients per a 5 muffins:

85ml oli girassol

100gr sucre moscovat

85gr pastanaga morada

100gr farina integral

1 1/2 cullereta llevadura en pols

1 ou batut

1/4 cullereta nou moscada

1/4 culleradeta de gingebre en pols

1/2 cullereta de canyella

1 1/2 cullerada sopera de llet

per a la glassa:

50gr formatge cremós

13gr sucre glas

1 cullerada nata líquida

1 polsim de sal

Posam el forn a 180ºC. En un bol mesclam l’oli, les espècies, la pastanaga ratllada, el sucre i l’ou. Ho batem a mà fins a tenir una massa homogènia. Tamisam la farina, la llevadura i la sal i ho afegim a la mescla anterior. Integram la llet i ho batem bé. Ho abocam en els motllos untats de mantega o d’oli i ho enfornam durant 30 minuts aproximadament. Provau ficant un escuradents o un ganivet per saber si està. Deixau refredar sobre una reixa.

Mentrestant podeu fer la glassa mesclant els tres ingredients batent-los per a què no quedin grums. Quan els muffins siguin freds i estiguin desmotllats podeu decorar-los-hi.

Galletes de xocolata i avellana

Les festes de Nadal ens vénen de perles per fer receptes de dolços: bombons, galletes o torró sempre són una bona opció per cuinar a casa. Aquestes galletes em recorden a les pel·lícules americanes. A les d’altres països no és comú veure com en cuinen o en treuen del forn. I em resulta curiós, amb la fama que tenen de menjar tants precuinats.

Les d’avui no tenen complicació, només que si heu d’incorporar els ingredients a mà, val més que sigui en un dia que vos trobeu en bona forma. Jo no tenc amassadora, de moment, i faig servir una espàtula grossa de silicona que em va molt bé. Les he fet diverses vegades i en algunes he emprat sucre morè (100gr) i sucre blanc (75gr). Com que volia que tenguessin una textura més fina vos present la recepta amb sucre pols. Però queden bé de les dues maneres.

Ingredients per a unes 50 unitats:

1 ou

175gr sucre pols

175gr farina

100gr mantega a temperatura ambient

150gr xocolata de cobertura trossejada

50 gr avellanes trossejades

1 cullereta llevadura en pols

1 cullereta extracte de vainilla

1/4 cullereta sal

Batem en un bol la mantega amb el sucre. Afegim l’ou i seguim remenant. Incorporam la xocolata i després les avellanes i seguidament la llevadura. Quan ho tenim ben mesclat hi posam la sal. Anam posant la farina a poc a poc i finalitzam amb l’extracte de vainilla. Quan tenim tots els ingredients ben mesclats, feim un tub del diàmetre que desitgem i l’embolicam amb un paper de forn. Veureu que queda un poc aferradissa i és millor ajudar-se amb l’espàtula per fer la forma tubular. Ho tendrem a la gelera unes dues hores com a mínim.

Encalentim el forn a 180ºC. Treim la pasta de la gelera i tallam discs de 1/2 cm de gruixa, aproximadament. Posam les galletes en una palangana folrada amb paper de forn o un silpat amb una certa separació entre elles, perquè creixen una mica durant la cocció. Les enfornam durant 8-10 minuts, veureu que les voreres són més fosques. Les treim i les deixam refredar damunt una reixa. Vigilau el forn perquè es fan molt aviat. Si no voleu fer tantes galletes podeu congelar una part del tub de pasta i fer-les un altre dia.

 

Popietes de salmó i rap amb puré de bròquil i trompetes negres.

Cuinar al vapor és una de les tècniques més sanes i ràpides que conec. Els sabors dels aliments es conserven molt més i no perden tantes qualitats com quan els cuines d’altres maneres. Sobretot m’agrada fer-hi verdures i peix.  Solc posar l’àigua a bullir mentre vaig preparant el plat i entre una cosa i l’altra ho tenc tot llest en mitja horeta.

Per a aquesta recepta he combinat la cocció al vapor del peix amb el bròquil bollit. D’aquesta manera m’ha quedat la verdura més manejable a l’hora de fer el puré. És una recepta molt fàcil i es pot fer de moltes altres maneres. Les trompetes negres tenen un gust una mica fort però amb el puré de bròquil queda bastant suavitzat.

Ingredients per a dues persones:

 

4 filets prims de salmó

2 supremes de rap

8 rams de bròquil

100gr trompetes negres

oli verge

sal

pebre bo, pebre rosa

Posam l’aigua a bullir. Tallam els trossos de rap de dos dits de gruixa, de manera que puguin quedar ben abraçats amb el filet de salmó. Feim el farcell i el fermam amb fil de cuina o amb un escuradents. Salpebram les popietes. Quan l’aigua bulli hi abocam els rams de bròquil.  Quan faci 5 minuts que bull posam la vaporera amb el peix damunt l’olla i el deixam coure 5 minuts més. És necessari vigilar el temps i no passar-se si no volem que ens quedi massa sec (alerta perquè es fa molt aviat).

Mentrestant posam al foc una paella amb un rajolí d’oli i hi saltejam les trompetes negres ja netes. Ho salam una mica. Quan vegem que amollen l’aigua i ens queda un suc negre ja estan llestes. Colam el bròquil i  l’esclafam amb una forqueta. El lligam amb un raig d’oli verge, el pebre rosa mòlt i la sal.

Esper que sigui del vostre gust!