Crema de carabassa amb xitaques

De cop i volta ha arribat el fred, pareixia que no tendríem hivern però ja és aquí. I amb aquestes temperatures ve molt de gust prendre plats calents. Les sopes i les cremes són molt adients per menjar ara i són tan fàcils de fer que amb mitja hora pots tenir un primer plat saludable i senzill. Avui he fet aquesta crema aprofitant que tenia carabassa i l’he acompanyada amb xitaques. M’ha agradat la combinació, els bolets li donen un toc melós i contrasten bé amb la dolçor dels vegetals.

Ingredients:

350 gr de carabassa pelada

2 pastanagues

1 ceba

100 ml llet evaporada o de llet

200 gr xitaques

500 ml aigua

12 avellanes mig picades

sal, pebre bo

Posam l’aigua al foc. Tallam les verdures a daus i les afegim a l’aigua quan bulli. Deixam que cogui a foc mig durant 15-20 minuts. Treim una mica d’aigua de l’olla i passam les verdures pel túrmix. Afegim la llet evaporada, la sal i el pebre bo, tornam a passar pel túrmix i ho duim a ebullició. Ho corregim de sal.

En una paella encalentim un raig petit d’oli i saltejam els xitaques laminats. Salpebram.

Abocam la sopa de carabassa en un plat o un bol. Hi afegim els bolets i una cullerada d’avellanes picades.

Si no teniu llet evaporada hi podeu posar llet normal. Jo quasi sempre faig servir llet semi desnatada. També es pot fer servir qualsevol tipus de bolet, xampinyons mateix que sempre es troben arreu. No tenc per costum sofregir les verdures quan faig cremes, trob que són més lleugeres així i que no és necessari. Amb aquestes quantitats n’hi ha prou per a 2-3 persones. Esper que sigui del vostre gust!

Ensalada tèbia de carxofes amb pesto vermell

La meva verdura preferida, sense cap dubte, és la carxofa. M’agrada de totes maneres i trob que acompanya amb quasi tot. Quan acaba la temporada em sap ben molt de greu i tot i que ara en pots trobar quasi tot l’any, tanmateix no és el mateix. A la “Recepta del 15” li dediquen el mes i em vaig emocionar ben molt. No només pel fet de dedicar-li la meva proposta sinó perquè em farà feliç tenir a l’abast un munt de receptes amb ella com a protagonista.

 

Hi vaig pensar molt a l’hora de fer un plat o un altre, però com que volia que fos una cosa lleugera he optat per una ensalada. La veritat és que les coses que més m’agraden, com més senzilles millor. El meu padrí matern em va ensenyar a menjar les carxofes fulla a fulla, mullant-les en un tassó amb vinagre, oli i sal. La recompensa final del cor en aquella vinagreta, era i és un vertader plaer pel meu paladar. Si no les hi heu menjat mai vos les recoman, de veres.

Ingredients per a una ensalada individual:

1 grapada d’enciams mesclats

1 xampinyó

2 carxofes

Ingredients per al pesto vermell:

8-10 tomàtigues seques en conserva

1 cullerada de nous

1 culleradeta de pinyons

1 branca de julivert

1 all

2 cullerades de formatge parmesà ratllat i un tall petit per decorar.

oli

Feim el pesto posant tots els ingredients en el tassó del túrmix o en una picadora i hi afegim l’oli segons el nostre gust. Ho rectificam de sal.

Amb l’aro emplatador en el centre del plat feim una base amb el xampinyó laminat. A damunt hi col·locam una grapada dels enciams. Ho salpebram i hi afegim un raig d’oli.

Netejam les carxofes de les fulles exteriors i buidam el cor amb una cullera buidadora. Les tallam a làmines i les saltejam en una paella amb un raig petit d’oli fins que vegem que són una mica cuites, però sense que ens passem. Col·locam les carxofes damunt l’enciam i ho coronam amb una cullerada de pesto i un tall de parmesà.

Com que segur que vos sobrarà pesto vermell, podeu aprofitar per menjar-ne amb pasta. És una alternativa al pesto tradicional. Esper que sigui del vostre gust!

 

 

Frit de pastanagues

Una de les verdures que trob més atraients de la tardor és la pastanaga morada. El seu lila intens és ben particular i ja va bé que la paleta cromàtica canviï també a la taula. Menjar-ne em porta molts records familiars i no puc evitar veure-les sense que aquests em retornin a la memòria.

Publicaré la recepta que fa ma mare i que és la que hem menjat sempre. Per a què no siguin tan feixugues no hi he posat xulla, però a casa sempre n’hi han posat. Si algú és vegetarià és un plat ideal sense la carn magra i el botifarró. Les pastanagues no tenen una temporada massa llarga, així que si les voleu fer val més que sigui aviat. Tenc ganes de fer altres coses amb aquest vegetal i si m’agrada el resultat ho publicaré en breu. Les quantitats estan pensades per a un entrant de 4 persones però si sou menjadors val més que en poseu més.

Ingredients:

2 manats de pastanagues (430gr pelades, aproximadament)

165gr de colflori tallada a ramets

1 manat de grells

3 carxofes

100gr carn magra

2 botifarrons

4 alls

1 pebre coent

2 fulles de llorer

fonoll

Pelam les pastanagues a rodanxes gruixades, tallam els grells, la carn magra i el botifarró a talls petits i els cors de les carxofes en vuit parts.

En una paella encalentim un raig d’oli generós i hi abocam les pastanagues amb els alls una mica esclafats, el llorer i el pebre coent. Ho feim a foc mig. Després d’uns minuts hi afegim la carn magra i després la colflori. Ho remenam una mica i hi sumam els grells i en uns dos minuts el botifarró. Ho finalitzam amb les carxofes. Posam sal i pebre bo i ho deixam coure fins que vegem que comença a estar cuit, no ens hi ha de quedar massa. Quan vegem que quasi bé està hi posam el fonoll trossejat. Ho mesclam una mica i ja estarà llest. S’ha de servir ben calent! Si ho feis d’un dia per un altre és més gustós.