Ensalada de taronja i bacallà

Avui toca viatjar a l’Al-Andalus i com que el paladar és un òrgan perfecte per a transportar-nos, emprendrem el camí amb aquesta amanida. Una amanida que forma part del llibre “Recetas con historia i que ja havia mencionat en el post dels Bucellatum. No he estat estricta amb els ingredients que es mencionen i he fet les meves pròpies aportacions. Crec que una de les bases de la cuina és aprofitar el que tens a la gelera i tenia una rúcula boníssima que no podia deixar tudar. I com que l’esperit original no s’hi ha vist gens afectat pens que ha quedat bé i tot.

Veureu que és fàcil de fer, només dur feina pelar les taronges en viu, una tècnica que podreu veure clicant aquí. Jo vaig agafar la taronja amb la mà, no ho vaig fer amb tant d’estil. La veritat és que hi ha diferència de menjar-se la fruita d’una manera o d’una altra. Vos anim a provar-ho. Amb els ingredients que deix en menjàrem 4 persones com a entrant.

Ingredients

400 gr bacallà en el punt de sal

5 taronges

2 ous

1 grapada de rúcula

olives negres

herbassana

1 ceba tendra

aigua de flor de taronger

oli, sal, pebre bo.

Començarem bullint el bacallà uns minuts i colant-lo després fins què refredi. Bullim els dos ous. Pelam 4 taronges en viu. Disposam els grells en un plat gran i al damunt hi esmicolam el bacallà sense pell ni espines. Hi afegim la ceba tallada a rodanxes primes, les olives, l’ou bullit ratllat i la rúcula. Salpebram.

En un bol a part feim una vinagreta amb el suc de la taronja que ens sobrava, un bon raig d’oli i l’herbassana tallada petita. Ho emulsionam i regam l’ensalada amb aquesta salsa. Tot seguit la pulveritzam amb l’aigua de flor de taronger i ja estarà apunt per servir a taula.



Ensalada tèbia de carxofes amb pesto vermell

La meva verdura preferida, sense cap dubte, és la carxofa. M’agrada de totes maneres i trob que acompanya amb quasi tot. Quan acaba la temporada em sap ben molt de greu i tot i que ara en pots trobar quasi tot l’any, tanmateix no és el mateix. A la “Recepta del 15” li dediquen el mes i em vaig emocionar ben molt. No només pel fet de dedicar-li la meva proposta sinó perquè em farà feliç tenir a l’abast un munt de receptes amb ella com a protagonista.

 

Hi vaig pensar molt a l’hora de fer un plat o un altre, però com que volia que fos una cosa lleugera he optat per una ensalada. La veritat és que les coses que més m’agraden, com més senzilles millor. El meu padrí matern em va ensenyar a menjar les carxofes fulla a fulla, mullant-les en un tassó amb vinagre, oli i sal. La recompensa final del cor en aquella vinagreta, era i és un vertader plaer pel meu paladar. Si no les hi heu menjat mai vos les recoman, de veres.

Ingredients per a una ensalada individual:

1 grapada d’enciams mesclats

1 xampinyó

2 carxofes

Ingredients per al pesto vermell:

8-10 tomàtigues seques en conserva

1 cullerada de nous

1 culleradeta de pinyons

1 branca de julivert

1 all

2 cullerades de formatge parmesà ratllat i un tall petit per decorar.

oli

Feim el pesto posant tots els ingredients en el tassó del túrmix o en una picadora i hi afegim l’oli segons el nostre gust. Ho rectificam de sal.

Amb l’aro emplatador en el centre del plat feim una base amb el xampinyó laminat. A damunt hi col·locam una grapada dels enciams. Ho salpebram i hi afegim un raig d’oli.

Netejam les carxofes de les fulles exteriors i buidam el cor amb una cullera buidadora. Les tallam a làmines i les saltejam en una paella amb un raig petit d’oli fins que vegem que són una mica cuites, però sense que ens passem. Col·locam les carxofes damunt l’enciam i ho coronam amb una cullerada de pesto i un tall de parmesà.

Com que segur que vos sobrarà pesto vermell, podeu aprofitar per menjar-ne amb pasta. És una alternativa al pesto tradicional. Esper que sigui del vostre gust!

 

 



Ensalada de contrasts

Les meves darreres entrades han estat de postres així que arriba el moment de canviar. Tenia ganes de publicar algunes receptes pràctiques, sanes i fàcils de fer. Les ensalades són com un caixó de satre perquè ho admeten quasi tot i les pots fer de tantes coses com tenguis a la gelera, tot i que a mi no m’agrada posar-hi qualsevol cosa. M’encanta menjar-ne, em fan sentir bé i lleugera i són una gran opció per al dia a dia si volem variar. L’ensalada d’avui és bastant completa i l’he anomenada així pel contrast que hi ha entre la untositat de l’alvocat, els pinyons i la ricotta vers la fruita, que actua com una bombolla que esclata dins la boca. Per altra part, l’aroma de la canyella i el pebre de sichuan fan que el toc final sigui especial.


Ingredients per a una persona:

fulles de lollo rosso vermell, fulla de roure vermell i rúcula

1/4 alvocat

1 pastanagó

1 clementina

5 grans de raïm

1 cor de carxofa natural

1 cullerada de ricotta o brossat

pinyons torrats en sec

canyella

oli

1 culleradeta suc de  llima

sal. pebre bo, pebre de sichuan

En un plat feim un llit amb les fulles de lletuga, per damunt hi posam els grills de taronja, el raïm pelat i sense pinyols, el pastanagó tallat a tires amb la mandolina, l’alvocat, la carxofa laminada, els pinyons i la ricotta. Empolvoram amb la canyella, la sal i els pebres. Feim una vinagreta amb el suc de llima i l’oli i acabam el plat amb un raig d’aquesta preparació.