Arxiu de l'autor: taulaposada

Galletes de xocolata i avellana

Publicat el per
Respon

Les festes de Nadal ens vénen de perles per fer receptes de dolços: bombons, galletes o torró sempre són una bona opció per cuinar a casa. Aquestes galletes em recorden a les pel·lícules americanes. A les d’altres països no és comú veure com en cuinen o en treuen del forn. I em resulta curiós, amb la fama que tenen de menjar tants precuinats.

Les d’avui no tenen complicació, només que si heu d’incorporar els ingredients a mà, val més que sigui en un dia que vos trobeu en bona forma. Jo no tenc amassadora, de moment, i faig servir una espàtula grossa de silicona que em va molt bé. Les he fet diverses vegades i en algunes he emprat sucre morè (100gr) i sucre blanc (75gr). Com que volia que tenguessin una textura més fina vos present la recepta amb sucre pols. Però queden bé de les dues maneres.

Ingredients per a unes 50 unitats:

1 ou

175gr sucre pols

175gr farina

100gr mantega a temperatura ambient

150gr xocolata de cobertura trossejada

50 gr avellanes trossejades

1 cullereta llevadura en pols

1 cullereta extracte de vainilla

1/4 cullereta sal

Batem en un bol la mantega amb el sucre. Afegim l’ou i seguim remenant. Incorporam la xocolata i després les avellanes i seguidament la llevadura. Quan ho tenim ben mesclat hi posam la sal. Anam posant la farina a poc a poc i finalitzam amb l’extracte de vainilla. Quan tenim tots els ingredients ben mesclats, feim un tub del diàmetre que desitgem i l’embolicam amb un paper de forn. Veureu que queda un poc aferradissa i és millor ajudar-se amb l’espàtula per fer la forma tubular. Ho tendrem a la gelera unes dues hores com a mínim.

Encalentim el forn a 180ºC. Treim la pasta de la gelera i tallam discs de 1/2 cm de gruixa, aproximadament. Posam les galletes en una palangana folrada amb paper de forn o un silpat amb una certa separació entre elles, perquè creixen una mica durant la cocció. Les enfornam durant 8-10 minuts, veureu que les voreres són més fosques. Les treim i les deixam refredar damunt una reixa. Vigilau el forn perquè es fan molt aviat. Si no voleu fer tantes galletes podeu congelar una part del tub de pasta i fer-les un altre dia.

 

Frit de pastanagues

Publicat el per
Respon

Una de les verdures que trob més atraients de la tardor és la pastanaga morada. El seu lila intens és ben particular i ja va bé que la paleta cromàtica canviï també a la taula. Menjar-ne em porta molts records familiars i no puc evitar veure-les sense que aquests em retornin a la memòria.

Publicaré la recepta que fa ma mare i que és la que hem menjat sempre. Per a què no siguin tan feixugues no hi he posat xulla, però a casa sempre n’hi han posat. Si algú és vegetarià és un plat ideal sense la carn magra i el botifarró. Les pastanagues no tenen una temporada massa llarga, així que si les voleu fer val més que sigui aviat. Tenc ganes de fer altres coses amb aquest vegetal i si m’agrada el resultat ho publicaré en breu. Les quantitats estan pensades per a un entrant de 4 persones però si sou menjadors val més que en poseu més.

Ingredients:

2 manats de pastanagues (430gr pelades, aproximadament)

165gr de colflori tallada a ramets

1 manat de grells

3 carxofes

100gr carn magra

2 botifarrons

4 alls

1 pebre coent

2 fulles de llorer

fonoll

Pelam les pastanagues a rodanxes gruixades, tallam els grells, la carn magra i el botifarró a talls petits i els cors de les carxofes en vuit parts.

En una paella encalentim un raig d’oli generós i hi abocam les pastanagues amb els alls una mica esclafats, el llorer i el pebre coent. Ho feim a foc mig. Després d’uns minuts hi afegim la carn magra i després la colflori. Ho remenam una mica i hi sumam els grells i en uns dos minuts el botifarró. Ho finalitzam amb les carxofes. Posam sal i pebre bo i ho deixam coure fins que vegem que comença a estar cuit, no ens hi ha de quedar massa. Quan vegem que quasi bé està hi posam el fonoll trossejat. Ho mesclam una mica i ja estarà llest. S’ha de servir ben calent! Si ho feis d’un dia per un altre és més gustós.

Popietes de salmó i rap amb puré de bròquil i trompetes negres.

Publicat el per
2

Cuinar al vapor és una de les tècniques més sanes i ràpides que conec. Els sabors dels aliments es conserven molt més i no perden tantes qualitats com quan els cuines d’altres maneres. Sobretot m’agrada fer-hi verdures i peix.  Solc posar l’àigua a bullir mentre vaig preparant el plat i entre una cosa i l’altra ho tenc tot llest en mitja horeta.

Per a aquesta recepta he combinat la cocció al vapor del peix amb el bròquil bollit. D’aquesta manera m’ha quedat la verdura més manejable a l’hora de fer el puré. És una recepta molt fàcil i es pot fer de moltes altres maneres. Les trompetes negres tenen un gust una mica fort però amb el puré de bròquil queda bastant suavitzat.

Ingredients per a dues persones:

 

4 filets prims de salmó

2 supremes de rap

8 rams de bròquil

100gr trompetes negres

oli verge

sal

pebre bo, pebre rosa

Posam l’aigua a bullir. Tallam els trossos de rap de dos dits de gruixa, de manera que puguin quedar ben abraçats amb el filet de salmó. Feim el farcell i el fermam amb fil de cuina o amb un escuradents. Salpebram les popietes. Quan l’aigua bulli hi abocam els rams de bròquil.  Quan faci 5 minuts que bull posam la vaporera amb el peix damunt l’olla i el deixam coure 5 minuts més. És necessari vigilar el temps i no passar-se si no volem que ens quedi massa sec (alerta perquè es fa molt aviat).

Mentrestant posam al foc una paella amb un rajolí d’oli i hi saltejam les trompetes negres ja netes. Ho salam una mica. Quan vegem que amollen l’aigua i ens queda un suc negre ja estan llestes. Colam el bròquil i  l’esclafam amb una forqueta. El lligam amb un raig d’oli verge, el pebre rosa mòlt i la sal.

Esper que sigui del vostre gust!

Sopa freda de remolatxa

Publicat el per
3

Potser no és el millor moment de l’any per una sopa freda però aquesta és tan senzilla i tan fàcil de fer que la deix aquí per si serveix com a recurs per a algú. A Mallorca gaudim d’una temperatura envejable, amb temperatures de 22ºC al migdia. Quan he entrat a la cuina he obert la finestra per sentir l’oratge mentre em feia el dinar. I he pensat que com a primer plat em vendria de perles. Com que sovint tenc remolatxes de les que venen envasades, em va molt bé a l’hora de fer aquesta recepta. Deix les quantitats aproximades per a dues copes com la de la fotografia tot i que sempre ho he fet a ull.

Ingredients:

225gr remolatxes envasades

1 tomàtiga mitjancera

1 all petit

150 ml aigua freda

un raig d’oli verge

un raig de vinagre de mòdena

sal

pebre bo

ciboulette (opcional)

 

Posam en el vas de la batedora, la tomàtiga pelada i tallada a quarts, les remolatxes, l’all, l’aigua, l’oli, el vinagre, la sal i el pebre bo. Ho batem tot junt fins que estigui ben lligat. Abocam la sopa i l’acompanyam amb el ciboulette tallat a trossets petits.

 

Ensalada de contrasts

Publicat el per
Respon

Les meves darreres entrades han estat de postres així que arriba el moment de canviar. Tenia ganes de publicar algunes receptes pràctiques, sanes i fàcils de fer. Les ensalades són com un caixó de satre perquè ho admeten quasi tot i les pots fer de tantes coses com tenguis a la gelera, tot i que a mi no m’agrada posar-hi qualsevol cosa. M’encanta menjar-ne, em fan sentir bé i lleugera i són una gran opció per al dia a dia si volem variar. L’ensalada d’avui és bastant completa i l’he anomenada així pel contrast que hi ha entre la untositat de l’alvocat, els pinyons i la ricotta vers la fruita, que actua com una bombolla que esclata dins la boca. Per altra part, l’aroma de la canyella i el pebre de sichuan fan que el toc final sigui especial.


Ingredients per a una persona:

fulles de lollo rosso vermell, fulla de roure vermell i rúcula

1/4 alvocat

1 pastanagó

1 clementina

5 grans de raïm

1 cor de carxofa natural

1 cullerada de ricotta o brossat

pinyons torrats en sec

canyella

oli

1 culleradeta suc de  llima

sal. pebre bo, pebre de sichuan

En un plat feim un llit amb les fulles de lletuga, per damunt hi posam els grills de taronja, el raïm pelat i sense pinyols, el pastanagó tallat a tires amb la mandolina, l’alvocat, la carxofa laminada, els pinyons i la ricotta. Empolvoram amb la canyella, la sal i els pebres. Feim una vinagreta amb el suc de llima i l’oli i acabam el plat amb un raig d’aquesta preparació.

 

Pomes «Bellesa de Roma»

Publicat el per
2

Roma, ciutat eterna, havia de tenir unes postres que li fessin honor. Vaig veure aquesta recepta en el llibre La cuina conventual a Mallorca de Jaume Llabrés i Aina Pascual, en el capítol dedicat a la congregació de la Puresa de Maria. El seu nom, tan suggeridor, va captar la meva atenció immediatament. Avui que podia, l’he posada en pràctica.

Tal i com passa amb altres receptaris de cuina tradicional mallorquina, les quantitats del llibre eren imprecises. Les persones que estaven al capdavant de la cuina estaven tan avesades que ho feien tot a ull. Aquí tampoc no s’especificava cap mesura, ni com fer el torró ni la confitura emprada. Per aquest motiu m’he permès fer les meves petites aportacions i crec que ha tengut un bon resultat. Ja veureu com és senzilla i molt adequada per a les dates que vénen.

 

Ingredients:

 

3 pomes golden

1 làmina de pasta de fulls

1 vermell d’ou

2 culleretes de confitura de gingebre

torró d’ametlla crua

Per fer el torró

90 gr ametlla crua capolada

25gr sucre morè

1 cullerada de suc taronja

1 cullerada de taronja ratllada

½ llimona ratllada

¼ cullereta de canyella

1 cullereta de sucre pols

1 cullereta de mel

 

Primerament feim el torró mesclant els ingredients en un bol amb l’ajuda d’una espàtula. És recomanable anar incorporant-los a mesura que es van integrant a la pasta.

Posam el forn a 180ºC. Buidam el cor de les pomes i omplim el buit amb el torró. Embolicam les pomes amb la pasta de full estirada, tancant-les del tot. Les posam en una palangana amb paper sulfuritzat. Les pintam amb el vermell batut i les enfornam durant 25 minuts aproximadament.

Encalentim la confitura per a què sigui més fàcil manejar-la. Pintam les pomes tèbies amb la confitura i ja estaran a punt per servir.

Nota: Vaig fer el torró el dia abans per a què fos més gustós. Vendria a ser una espècie de coca de neula. Si en feis en grans quantitats i en sobra podeu aprofitar per fer-ne. Només heu de fer una bolla i amb les mans untades de moscatell, escampar la pasta per damunt d’una neula plana. Es tapa amb una altra neula i es deixa reposar amb un pes al damunt.

 

Tronc de xocolata amb confitura de mango

Publicat el per
Respon

L’altre dia era el meu sant i ho vaig celebrar fent un braç de gitano. Volia donar sortida a la confitura de mango i combinar-la amb algun ingredient més. La xocolata, per altra part, casa tan bé amb la fruita, que és tot un món de possibilitats a l’hora de pensar un postre. Així el pastís va ser més humit i amb un punt de contrast. Esper que vos agradi.

Ingredients:

100gr farina

100gr sucre

3 ous mitjancers

200gr xocolata de cobertura

200 ml nata líquida

confitura de mango

Encalentim el forn a 170 ºC. Separam el blanc dels vermells i batem aquests amb el sucre fins a obtenir una escuma blanquinosa i amb més volum. Incorporam la farina tamisada a poc a poc. Pujam el blanc a punt de neu i l’afegim a la mescla anterior en diferents tandes. Una vegada que ho tenim a punt abocam la pasta sobre un motllo cobert amb paper vegetal o amb un silpat i ho enfornam durant 8 minuts. Una vegada fora del forn embolicam la pasta amb el paper vegetal en un drap de cuina i feim un tub que deixarem reposar fins que hagi refredat.

Per fer el farcit encalentim la nata i en bullir, hi mesclam la xocolata trossejada. Fora del foc ho remenam fins que ens quedi una crema espessa. La deixam refredar i la posam a la gelera per a què agafi consistència.

Estiram la pasta de coca ja freda. Amb un pinzell o una cullera feim una capa amb la confitura per damunt  i seguidament hi incorporam la crema de xocolata prèviament batuda. Ho embolicam amb cura i llestos, ja el tenim a punt per menjar.

 

Boliquets de pollastre amb poma

Publicat el per
4

La recepta que public avui  la vaig aprendre del meu pare i em va anar molt bé cuinar-la durant la meva època d’estudiant perquè ho té tot: és senzilla, econòmica, ideal per quan tens molts convidats i es pot acompanyar de moltes maneres. Segur que algun dels meus amics la reconeixerà. Feia molt de temps que no la feia i com que li tenc una estimació especial, volia que fos una de les primeres en sortir. Així que aquí la teniu. Amb aquestes quantitats calcul que n’hi ha per a unes 3 persones, dependrà de la gana i dels altres plats.

 

Ingredients:

 

8 filets de pitera de pollastre

1 poma golden

4 porros

200gr xampinyons

1 ceba

vi blanc

herbes aromàtiques

oli, pebre bo, sal

 

Posam el forn a encalentir a 180ºC. Tallam la ceba i el porro a daus petits i els xampinyons a làmines gruixades.

Salpebram la piteres. Pelam i tallam la poma en vuit grills i embolicam cada grill de poma amb un filet de pollastre. Posam els boliquets en una rostidora untada d’oli i l’enfornam durant els 5 minuts que tendrem les verdures al foc.

En una paella a foc baix, entabanam la ceba amb la part blanca del porro, afegim els xampinyons, un raig de vi blanc, sal, pebre bo i les herbes que vulguem. En aquest cas només hi he posat una mica de romaní i un raig d’oli amb alls macerats. No s’han de coure massa les verdures, només el temps suficient per a què es reblaneixin.

Passats els 5 minuts, abocam el contingut de la paella damunt la carn, afegim mig tassó d’aigua i ho tornam a enfornar durant 15 minuts més. Per acompanyar el plat he posat, a la mateixa rostidora, dos cors de carxofa en cru i s’han anat fent al mateix temps que tot el demés.

 

Notes: Tot i ser senzilla hem de vigilar per a què no ens surti la carn massa seca. Els filets no han de ser molt prims i cal vigilar el forn perquè poc temps li basta. Les verdures són opcionals, només faltaria, però ens ajuden a l’hora d’humitejar les piteres. Si no n’hi voleu, és convenient que hi poseu un raig d’oli i el mig tassó d’aigua i vos quedaran meloses. Les pomes que més m’agraden per a aquesta recepta són les golden.

Confitura de mango sense sucre

Publicat el per
9

conservar

1 1 v. tr. [LC] [BB] Tenir cura (d’una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda.
1 2 intr. pron. [LC] No perdre’s, escapar a les causes d’alteració, de destrucció.
2 1 tr. [LC] No deixar perdre, no deixar desaparèixer.
2 2 tr. [LC] No perdre. Conservar el seu càrrec. Conservar els seus amics. Conservar l’amistat d’algú. Una mare que no ha conservat sinó un fill.

Aquestes són les definicions del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC per al verb conservar. Un verb que m’encanta pel que fa als aliments. Em sembla quasi màgic que una fruita recollida en el mes de juny es pugui aprofitar durant mesos sense intervenció de la química .

Aquesta confitura  no té sucre i està especialment indicada per a aquelles persones que són diabètiques o que tenen problemes de pes. Aquesta és una versió de la melmelada de maduixa sense sucre i amb xarop d’atzavara que vaig trobar a Llepadits.

Ingredients:

1 kg de mango tallat a trossets

1 poma golden tallada a trossets

100 ml de xarop d’atzavara

1 branca de canyella

1/2 llimona

la pell de la mitja llimona.

En una olla alta hi posam la fruita, el xarop, la canyella, el suc de la llimona i la pell tallada en una tira. Ho posam a coure a foc lent durant 45 minuts aproximadament i ho remenam sovint amb una cullera de fusta. Quan tengui la consistència adequada apagam el foc i ho deixam refredar dins el mateix recipient. Quan estigui fred l’abocam en pots de vidre esterilitzats. Treim les bombolles d’aire que pugui tenir, els tapam ben fort i els deixam cap per avall unes quantes hores.

Amb aquestes quantitats només n’han sortit dos pots mitjancers. Alerta amb la llimona, no n’abuseu si no voleu que vos surti amarga, sobretot vigilau de no tallar la pell amb la part blanca.

.

Patates farcides de salmó amb mantega aromàtica

Publicat el per
7

Aquesta recepta és fruit de la casualitat i del que hi havia a ca nostra en el moment de fer-les. Vaig emprar una mantega que ja havia fet per a una altra ocasió i em va venir al pèl. Cada un la pot fer amb les herbes que més li agradin, com que l’havia feta per acompanyar salmó marinat, aquesta tenia anet. La veritat és que aquest plat és molt fàcil de fer i el resultat em va deixar ben satisfeta.

 

Ingredients:

6 patates mitjanes

90 gr formatge cremós (philadelphia)

100gr salmó fumat

1 cullerada de mantega aromàtica

per a la mantega aromàtica:

mantega

pebre rosa

anet

farigola

romaní

Primerament farem la mantega tallant la porció que necessitam i deixant-la a temperatura ambient. Una vegada que ens ha tornat manejable l’esclafam amb la forqueta i hi afegim les herbes i les espècies. Amb una espàtula ho mesclam bé i feim un tub o una bolla que embolicarem en un paper film. A la gelera es guarda molt bé durant molt de temps.

Rentarem les patates amb la pell i les punxarem amb un ganivet. Les embolicarem amb paper d’alumini i les posarem al forn prèviament escalfat a 180ºC durant 40 minuts o fins que sigui fàcil punxarles del tot amb un escuradents.

Amb una cullera buidadora i sense pelar-les, buidam les patates deixant una mica de gruixa per a què tengui consistència.

En un bol aixafam la popa de les patates i hi afegim una cullerada de la mantega, de manera que es fongui amb la calentor de la patata. Ho mesclam i anam afegint el formatge cremós i el salmó tallat petit, sal i pebre bo. Una vegada feta la pasta tornam a omplir les patates i les rematam amb unes tiretes del salmó.