Arxiu diari: 25 novembre 2011

Confitura de mango sense sucre

Publicat el per
9

conservar

1 1 v. tr. [LC] [BB] Tenir cura (d’una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda.
1 2 intr. pron. [LC] No perdre’s, escapar a les causes d’alteració, de destrucció.
2 1 tr. [LC] No deixar perdre, no deixar desaparèixer.
2 2 tr. [LC] No perdre. Conservar el seu càrrec. Conservar els seus amics. Conservar l’amistat d’algú. Una mare que no ha conservat sinó un fill.

Aquestes són les definicions del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC per al verb conservar. Un verb que m’encanta pel que fa als aliments. Em sembla quasi màgic que una fruita recollida en el mes de juny es pugui aprofitar durant mesos sense intervenció de la química .

Aquesta confitura  no té sucre i està especialment indicada per a aquelles persones que són diabètiques o que tenen problemes de pes. Aquesta és una versió de la melmelada de maduixa sense sucre i amb xarop d’atzavara que vaig trobar a Llepadits.

Ingredients:

1 kg de mango tallat a trossets

1 poma golden tallada a trossets

100 ml de xarop d’atzavara

1 branca de canyella

1/2 llimona

la pell de la mitja llimona.

En una olla alta hi posam la fruita, el xarop, la canyella, el suc de la llimona i la pell tallada en una tira. Ho posam a coure a foc lent durant 45 minuts aproximadament i ho remenam sovint amb una cullera de fusta. Quan tengui la consistència adequada apagam el foc i ho deixam refredar dins el mateix recipient. Quan estigui fred l’abocam en pots de vidre esterilitzats. Treim les bombolles d’aire que pugui tenir, els tapam ben fort i els deixam cap per avall unes quantes hores.

Amb aquestes quantitats només n’han sortit dos pots mitjancers. Alerta amb la llimona, no n’abuseu si no voleu que vos surti amarga, sobretot vigilau de no tallar la pell amb la part blanca.

.

Patates farcides de salmó amb mantega aromàtica

Publicat el per
7

Aquesta recepta és fruit de la casualitat i del que hi havia a ca nostra en el moment de fer-les. Vaig emprar una mantega que ja havia fet per a una altra ocasió i em va venir al pèl. Cada un la pot fer amb les herbes que més li agradin, com que l’havia feta per acompanyar salmó marinat, aquesta tenia anet. La veritat és que aquest plat és molt fàcil de fer i el resultat em va deixar ben satisfeta.

 

Ingredients:

6 patates mitjanes

90 gr formatge cremós (philadelphia)

100gr salmó fumat

1 cullerada de mantega aromàtica

per a la mantega aromàtica:

mantega

pebre rosa

anet

farigola

romaní

Primerament farem la mantega tallant la porció que necessitam i deixant-la a temperatura ambient. Una vegada que ens ha tornat manejable l’esclafam amb la forqueta i hi afegim les herbes i les espècies. Amb una espàtula ho mesclam bé i feim un tub o una bolla que embolicarem en un paper film. A la gelera es guarda molt bé durant molt de temps.

Rentarem les patates amb la pell i les punxarem amb un ganivet. Les embolicarem amb paper d’alumini i les posarem al forn prèviament escalfat a 180ºC durant 40 minuts o fins que sigui fàcil punxarles del tot amb un escuradents.

Amb una cullera buidadora i sense pelar-les, buidam les patates deixant una mica de gruixa per a què tengui consistència.

En un bol aixafam la popa de les patates i hi afegim una cullerada de la mantega, de manera que es fongui amb la calentor de la patata. Ho mesclam i anam afegint el formatge cremós i el salmó tallat petit, sal i pebre bo. Una vegada feta la pasta tornam a omplir les patates i les rematam amb unes tiretes del salmó.

 

 

 

 

Galletes d’oli amb farina d’espelta

Publicat el per
4

Les galletes d’oli no solen faltar mai en el rebost dels mallorquins per la seva versatilitat. Temps enrere foren el pa dels mariners i actualment ens solen acompanyar en tots els nostres viatges. Podem trobar moltes versions de com fer-les, en algunes hi posen més oli, en altres hi afegeixen saïm. Per tal de què siguin més lleugeres he optat per rebaixar les proporcions de greix en favor de l’aigua.

Aquestes he provat de fer-les amb farina d’espelta, un cereal molt ric en proteïnes i nutrients i que està considerat com l’avantpassat dels blats d’ara. Les seves grans qualitats l’han salvat de la desaparició a la que semblava destinat i actualment el seu ús torna a tenir molta força. La veritat és que treballar-lo és molt agraït i el seu sabor és més intens que el del blat comú.

Ingredients (per a unes 50 galletes):

135 ml aigua tèbia

75 ml oli

½ cullereta sal

13 gr llevat de forner

330 gr farina d’espelta.

Mesclam l’oli amb l’aigua i hi fonem el llevat. Afegim la farina i pastam fins que està ben lligada la massa. Pastam una estona i feim una bolla que deixarem tapada amb un pedaç fins que dobli el seu volum (una hora, aproximadament).

Encalentirem el forn a 180 ºC i estirarem amb un aprimador la bolla repastada fins a tenir una massa prima. Amb l’ajuda d’un tassó de licor o un motllo circular anirem fent les galletes i tornant a pastar els retalls que ens sobrin fins que acabem. Les posarem en una llauna coberta amb paper vegetal o amb un silpat a una certa distància perquè quan es couen creixen una mica. Amb un escuradents o una forqueta farem uns forats al damunt i les courem durant uns 40-50 minuts. Quan vegem que tenen un color uniforme per damunt i per la sola de la galleta ja les tendrem a punt.

Abans de guardar-les és convenient que refredin del tot si no volem que tornin fluixes.