Tronc de xocolata amb confitura de mango

L’altre dia era el meu sant i ho vaig celebrar fent un braç de gitano. Volia donar sortida a la confitura de mango i combinar-la amb algun ingredient més. La xocolata, per altra part, casa tan bé amb la fruita, que és tot un món de possibilitats a l’hora de pensar un postre. Així el pastís va ser més humit i amb un punt de contrast. Esper que vos agradi.

Ingredients:

100gr farina

100gr sucre

3 ous mitjancers

200gr xocolata de cobertura

200 ml nata líquida

confitura de mango

Encalentim el forn a 170 ºC. Separam el blanc dels vermells i batem aquests amb el sucre fins a obtenir una escuma blanquinosa i amb més volum. Incorporam la farina tamisada a poc a poc. Pujam el blanc a punt de neu i l’afegim a la mescla anterior en diferents tandes. Una vegada que ho tenim a punt abocam la pasta sobre un motllo cobert amb paper vegetal o amb un silpat i ho enfornam durant 8 minuts. Una vegada fora del forn embolicam la pasta amb el paper vegetal en un drap de cuina i feim un tub que deixarem reposar fins que hagi refredat.

Per fer el farcit encalentim la nata i en bullir, hi mesclam la xocolata trossejada. Fora del foc ho remenam fins que ens quedi una crema espessa. La deixam refredar i la posam a la gelera per a què agafi consistència.

Estiram la pasta de coca ja freda. Amb un pinzell o una cullera feim una capa amb la confitura per damunt  i seguidament hi incorporam la crema de xocolata prèviament batuda. Ho embolicam amb cura i llestos, ja el tenim a punt per menjar.

 

Boliquets de pollastre amb poma

La recepta que public avui  la vaig aprendre del meu pare i em va anar molt bé cuinar-la durant la meva època d’estudiant perquè ho té tot: és senzilla, econòmica, ideal per quan tens molts convidats i es pot acompanyar de moltes maneres. Segur que algun dels meus amics la reconeixerà. Feia molt de temps que no la feia i com que li tenc una estimació especial, volia que fos una de les primeres en sortir. Així que aquí la teniu. Amb aquestes quantitats calcul que n’hi ha per a unes 3 persones, dependrà de la gana i dels altres plats.

 

Ingredients:

 

8 filets de pitera de pollastre

1 poma golden

4 porros

200gr xampinyons

1 ceba

vi blanc

herbes aromàtiques

oli, pebre bo, sal

 

Posam el forn a encalentir a 180ºC. Tallam la ceba i el porro a daus petits i els xampinyons a làmines gruixades.

Salpebram la piteres. Pelam i tallam la poma en vuit grills i embolicam cada grill de poma amb un filet de pollastre. Posam els boliquets en una rostidora untada d’oli i l’enfornam durant els 5 minuts que tendrem les verdures al foc.

En una paella a foc baix, entabanam la ceba amb la part blanca del porro, afegim els xampinyons, un raig de vi blanc, sal, pebre bo i les herbes que vulguem. En aquest cas només hi he posat una mica de romaní i un raig d’oli amb alls macerats. No s’han de coure massa les verdures, només el temps suficient per a què es reblaneixin.

Passats els 5 minuts, abocam el contingut de la paella damunt la carn, afegim mig tassó d’aigua i ho tornam a enfornar durant 15 minuts més. Per acompanyar el plat he posat, a la mateixa rostidora, dos cors de carxofa en cru i s’han anat fent al mateix temps que tot el demés.

 

Notes: Tot i ser senzilla hem de vigilar per a què no ens surti la carn massa seca. Els filets no han de ser molt prims i cal vigilar el forn perquè poc temps li basta. Les verdures són opcionals, només faltaria, però ens ajuden a l’hora d’humitejar les piteres. Si no n’hi voleu, és convenient que hi poseu un raig d’oli i el mig tassó d’aigua i vos quedaran meloses. Les pomes que més m’agraden per a aquesta recepta són les golden.

Confitura de mango sense sucre

conservar

1 1 v. tr. [LC] [BB] Tenir cura (d’una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda.
1 2 intr. pron. [LC] No perdre’s, escapar a les causes d’alteració, de destrucció.
2 1 tr. [LC] No deixar perdre, no deixar desaparèixer.
2 2 tr. [LC] No perdre. Conservar el seu càrrec. Conservar els seus amics. Conservar l’amistat d’algú. Una mare que no ha conservat sinó un fill.

Aquestes són les definicions del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC per al verb conservar. Un verb que m’encanta pel que fa als aliments. Em sembla quasi màgic que una fruita recollida en el mes de juny es pugui aprofitar durant mesos sense intervenció de la química .

Aquesta confitura  no té sucre i està especialment indicada per a aquelles persones que són diabètiques o que tenen problemes de pes. Aquesta és una versió de la melmelada de maduixa sense sucre i amb xarop d’atzavara que vaig trobar a Llepadits.

Ingredients:

1 kg de mango tallat a trossets

1 poma golden tallada a trossets

100 ml de xarop d’atzavara

1 branca de canyella

1/2 llimona

la pell de la mitja llimona.

En una olla alta hi posam la fruita, el xarop, la canyella, el suc de la llimona i la pell tallada en una tira. Ho posam a coure a foc lent durant 45 minuts aproximadament i ho remenam sovint amb una cullera de fusta. Quan tengui la consistència adequada apagam el foc i ho deixam refredar dins el mateix recipient. Quan estigui fred l’abocam en pots de vidre esterilitzats. Treim les bombolles d’aire que pugui tenir, els tapam ben fort i els deixam cap per avall unes quantes hores.

Amb aquestes quantitats només n’han sortit dos pots mitjancers. Alerta amb la llimona, no n’abuseu si no voleu que vos surti amarga, sobretot vigilau de no tallar la pell amb la part blanca.

.

Patates farcides de salmó amb mantega aromàtica

Aquesta recepta és fruit de la casualitat i del que hi havia a ca nostra en el moment de fer-les. Vaig emprar una mantega que ja havia fet per a una altra ocasió i em va venir al pèl. Cada un la pot fer amb les herbes que més li agradin, com que l’havia feta per acompanyar salmó marinat, aquesta tenia anet. La veritat és que aquest plat és molt fàcil de fer i el resultat em va deixar ben satisfeta.

 

Ingredients:

6 patates mitjanes

90 gr formatge cremós (philadelphia)

100gr salmó fumat

1 cullerada de mantega aromàtica

per a la mantega aromàtica:

mantega

pebre rosa

anet

farigola

romaní

Primerament farem la mantega tallant la porció que necessitam i deixant-la a temperatura ambient. Una vegada que ens ha tornat manejable l’esclafam amb la forqueta i hi afegim les herbes i les espècies. Amb una espàtula ho mesclam bé i feim un tub o una bolla que embolicarem en un paper film. A la gelera es guarda molt bé durant molt de temps.

Rentarem les patates amb la pell i les punxarem amb un ganivet. Les embolicarem amb paper d’alumini i les posarem al forn prèviament escalfat a 180ºC durant 40 minuts o fins que sigui fàcil punxarles del tot amb un escuradents.

Amb una cullera buidadora i sense pelar-les, buidam les patates deixant una mica de gruixa per a què tengui consistència.

En un bol aixafam la popa de les patates i hi afegim una cullerada de la mantega, de manera que es fongui amb la calentor de la patata. Ho mesclam i anam afegint el formatge cremós i el salmó tallat petit, sal i pebre bo. Una vegada feta la pasta tornam a omplir les patates i les rematam amb unes tiretes del salmó.

 

 

 

 

Galletes d’oli amb farina d’espelta

Les galletes d’oli no solen faltar mai en el rebost dels mallorquins per la seva versatilitat. Temps enrere foren el pa dels mariners i actualment ens solen acompanyar en tots els nostres viatges. Podem trobar moltes versions de com fer-les, en algunes hi posen més oli, en altres hi afegeixen saïm. Per tal de què siguin més lleugeres he optat per rebaixar les proporcions de greix en favor de l’aigua.

Aquestes he provat de fer-les amb farina d’espelta, un cereal molt ric en proteïnes i nutrients i que està considerat com l’avantpassat dels blats d’ara. Les seves grans qualitats l’han salvat de la desaparició a la que semblava destinat i actualment el seu ús torna a tenir molta força. La veritat és que treballar-lo és molt agraït i el seu sabor és més intens que el del blat comú.

Ingredients (per a unes 50 galletes):

135 ml aigua tèbia

75 ml oli

½ cullereta sal

13 gr llevat de forner

330 gr farina d’espelta.

Mesclam l’oli amb l’aigua i hi fonem el llevat. Afegim la farina i pastam fins que està ben lligada la massa. Pastam una estona i feim una bolla que deixarem tapada amb un pedaç fins que dobli el seu volum (una hora, aproximadament).

Encalentirem el forn a 180 ºC i estirarem amb un aprimador la bolla repastada fins a tenir una massa prima. Amb l’ajuda d’un tassó de licor o un motllo circular anirem fent les galletes i tornant a pastar els retalls que ens sobrin fins que acabem. Les posarem en una llauna coberta amb paper vegetal o amb un silpat a una certa distància perquè quan es couen creixen una mica. Amb un escuradents o una forqueta farem uns forats al damunt i les courem durant uns 40-50 minuts. Quan vegem que tenen un color uniforme per damunt i per la sola de la galleta ja les tendrem a punt.

Abans de guardar-les és convenient que refredin del tot si no volem que tornin fluixes.

 

 

Remenat de bolets de temporada

Aquesta és la primera entrada del meu blog i vull aprofitar per publicar una recepta amb els bolets que l’altre dia vaig trobar amb ma mare. Com més m’agraden són torrats al caliu, ben fresquets, sentint a cada mossegada el gust de les alzines i l’aroma de la garriga. Trob que poques coses els superen. Com que ja feia uns dies que en tenia a la gelera he trobat que d’aquesta manera els podia aprofitar bé.

remenat de bolets de temporada

Ingredients (per a dues persones):

4 ous

15 bolets mitjancers (blaves i campanines, en el meu cas)

100 ml llet

vi sec

pebre rosa

pebre bo

sal

oli

lletuga per acompanyar

Es trossegen els bolets i es saltegen amb una mica d’oli en una paella. Quan comencen a coure, s’hi afegeix un raig de vi blanc, un pessic de sal, el pebre bo i el pebre rosa. En haver-se evaporat el vi baixam el foc.

Mesclam els ous amb la llet i ho batem lleugerament. Ho abocam a la paella i anam remenant amb una cullera de fusta fins que els ous hagin quallat. Si volem que quedi més melós, és convenient no coure-ho massa.